Anar al contingut

VISITA AL RODATGE

Persecució a Cerdanyola

TV-3 ultima el telefilm 'Èxode, de la batalla a la frontera', protagonitzat per Roser Tapias, Marcel Borràs i Joan Amargós

Inés Álvarez

Persecució a Cerdanyola

DOMENEC FERNANDEZ

Un grup de persones descendeix pel camí d’un bosc. No es tracta d’un passeig. A finals de 1939 no era precisament senderisme de diumenge el que es feia als paratges més ocults de Catalunya. Entre elles, una parella d’uns vint anys que fuig de la derrota de la batalla de l’Ebre amb destinació a França i un altre noi que viatja sol. Són interceptats per uns nacionals i es posen a córrer. De sobte se sent: "Tallin. Claqueta". I l’escena es torna a repetir. La mateixa sorpresa, la mateixa por.

Tot i que no som a Berga (coses de la ficció), sinó a Can Catà, un petit oasi particular a Cerdanyola. I tampoc és el 1939, sinó 80 anys després; el 2019. A més, els fugitius són en realitat els actors Roser Tapias, Marcel Borràs i Joan Amargós, tres joves promeses del panorama català que, afortunadament, no han patit cap contesa. Però el que s’explica a Èxode, de la batalla a la frontera és una cosa molt actual, ja que passa cada dia en molts llocs del planeta: la tragèdia de milers de persones que han d’abandonar el seu país per convertir-se en refugiats.

Era la penúltima parada de la gravació a finals de març d’aquest telefilm produït per Set Màgic Audiovisual en coproducció amb TV-3 i la col·laboració d’Aragó Televisió, ICEC, MHM EBRE 1938 i el CECAAC. Perquè aquest drama concebut com "una 'road movie', "un wéstern", segons Oriol Marcos, el seu productor, ha discorregut per diverses localitzacions. "La pel·lícula és una evolució d’'Ebre, del bressol a la batalla’. Tot i que es pot veure de manera independent perquè no és una continuació", puntualitza.   

Marcel Borràs i Roser Tapias, protagonistes del telefilm. / TVC

Així mateix, "encara que gran part de l’equip és el mateix, del repartiment només repeteixen Roser Tapias, que aquí és una mestra a la colònia Vidal, i Manuel Morón, que fa de pastor," indica. Per a Eduard Solà, el seu guionista: "La història que explica és la de centenars de persones" dels 460.000 republicans que van fugir. I explica que per condensar-les es va basar en la gran quantitat de material que es conserva de l’època. "Està basada en fets històrics, però parla del que està passant avui", afirma. "S’intenta que no sigui només una història local, que ho és, l’èxode català, però que s’entengui a qualsevol país del món", assenyala Marcos.

Segons el seu director, Román Parrado, 'Èxode...' "havia de ser una continuació de la mateixa història, però vam pensar que era de justícia explicar-ne una de diferent. I ens vam quedar amb una de les moltes fugides que hi va haver a finals de la guerra civil". I afegeix: "És una història de separació, de canvi personal. Una pel·lícula de viatge, de fugida. Un catàleg de la misèria i de la bondat humanes. I es torna una mica fosca, tot i que és lluminosa", descriu, en al·lusió a aquest amor interromput de dos joves que tenen la voluntat de retrobar-se

Joventut interrompuda

Roser Tapias, que dona vida a la Maria, ha pres el seu personatge amb "molta responsabilitat i respecte, perquè moltes dones van viure la guerra i s’ha de fer justícia a la seva història". Entre elles, la seva àvia, amb qui ha trobat "un espai molt íntim per compartir les vivències". "He establert un vincle amb ella i aquest és un petit homenatge", diu. I afegeix: "Donar una visió de la guerra des del punt de vista femení. Durant molt temps les pel·lícules de guerra s’han centrat en la figura masculina".

Esther Dueñas, Marcel Borràs, Román Parrado, Eduard Solà, Roser Tapias, Joan Amargós i Oriol Marcos, part de l’equip. TVC

Marcel Borràs, que interpreta el Guillem, la seva parella, assegura: "Hi ha una part que és com una història d’aventures, perquè estan buscant la manera de sobreviure, i actoralment parlant, el fet de posar-te al límit dona un valor afegit al teu paper". Borràs estableix diferències amb Incerta glòria, film d’Agustí Villaronga que va protagonitzar el 2017. "Aquell era un drama íntim que passava al mateix lloc. Aquí, cada dues seqüències canvia el paisatge. A Incerta... s’explicava el drama de la guerra i com el món interior dels personatges i una joventut que hauria d’estar plena de glòria es trenquen". 

L’altre front

Per a Joan Amargòs, l’Antoni, un jove homosexual en la ficció, tampoc és aquest el primer treball sobre la guerra. "Jo venia de fer l’obra de teatre In memorian, sobre la Lleva del Biberó, i per fer-la havíem parlat amb gent que havia sobreviscut. Ara ho verbalitzem més, i així els silencis s’alliberen. Abans, els ancians no s’atrevien a parlar". També el silenci s’imposa en la relació del seu personatge amb el del Guillem i la Maria. "Es basa en la por, el desconeixement, el silenci, ocultar-se coses i calcular tot allò que es diu i es fa. Però s’ajuden", conclou.

Parrado assenyala que el personatge d’Antonio "apunta també la problemàtica de l’homosexualitat en l’època, tractada d’una manera no molt profunda, perquè la història no va d’això, però sí que explica les dificultats i el rebuig a què s’enfrontaven les persones amb orientacions sexuals diverses".