Kevin Costner tomba el mite de Bonnie i Clyde a 'Emboscada final'

Kevin Costner dona vida a Frank Hamer, l’agent que va dirigir la captura de Clyde Barrow i Bonnie Parker, a ‘Emboscada final’, un film que arriba a Netflix aquest divendres 29 de març. La pel·lícula aborda el final dels mítics criminals des de la perspectiva dels agents que els van caçar, desmuntant així el mite romàntic que va convertir en llegenda la parella de malfactors per demostrar, tal com assenyala el mateix Costner, que "la veritat pot ser tan entretinguda i atractiva com la mentida".

"És una cosa molt habitual que no mirem més enllà, que no ens interessem a conèixer l’altra meitat de la història, i els que llavors copaven els titulars eren Bonnie i Clyde", afirma Costner en una entrevista amb Europa Press durant la seva visita a Madrid per promocionar l’estrena d’un film que s’ocupa, "d’una forma molt eficient", segons l’actor, de fer justícia amb els policies que van perseguir la parella de lladres i assassins i que per al gran públic van passar a la història pràcticament com els dolents de la pel·lícula.

Amb Woody Harrelson

Dirigida per John Lee Hancock(‘El fundador’, ‘The blind side: Un sueño posible’), ‘Emboscada final’ segueix els passos de Frank Hamer i del seu company, el també veterà Maney Gault, a qui dona vida Woody Harrelson, dos antics ‘rangers’ de Texas ‘rangers’ que reben l’encàrrec d’acabar amb Clyde Barrow i Bonnie Parker, la mediàtica parella de fugitius convertida en una mena de Robin Hood moderns idolatrats pel poble.

El film, un projecte que ha estat en desenvolupament molts anys, associat fins i tot a altres noms de primera línia com araPaul Newman i Robert Redford, relata la història d’aquests dos policies des que, de mala gana, accepten la missió i, després de diversos anys retirats, tornen al servei actiu, fins que el 23 de maig de 1934 matenBonnie i Clyde cosint a trets el seu cotxe en una carretera secundària de Bienville Parish (Louisiana).

Carta dels familiars

"Aquestes persones, que els perseguien, també tenien les seves vides i aquesta pel·lícula tracta sobre la seva història", insisteix Costner, que va rebre una carta de la família de Frank Hamer agraint-li que el film fes justícia a la figura del seu familiar, a qui consideren un heroi oblidat. "Estaven molt contents de veure per fi una història sobre el seu besavi. I em van dir que quan van veure la pel·lícula creien estar realment davant del seu besavi, cosa que és molt important", revela Costner, que assenyala "la veritat" que transmet aquesta història com l’actiu més gran del film.

Una pel·lícula que es va rodar en algunes de les localitzacions reals, incloent-hi la carretera onHamer i Gault van parar l’emboscada definitiva a Bonnie i Clyde i, juntament amb dos agents més, van acabar a trets amb la vida dels dos criminals més buscats. "De vegades és necessari posar les coses al lloc on van succeir. I recuperar aquest lloc exacte va despertar en mi molts sentiments", afirma Costner, que recorda que, malgrat que van rodar la seqüència de l’emboscada "unes deu o dotze vegades", cada vegada que veia venir el cotxe sentia una cosa "estremidora".

"En cadascuna de les preses m’estremia la idea que una vegada arribava el cotxe, ells serien assassinats tan sols uns 45 segons després, i sempre em preguntava què passaria pels seus caps en aquell moment, de què estarien parlant", confessa l’actor. Costner, als 64 anys, assenyala que, més enllà de la caça dels dos criminals, ‘Emboscada final’ és una pel·lícula que també parla del valor de l’experiència, de com dos gats vells, als quals els joves agents donen per acabats i miren per sobre de l’espatlla, són els únics capaços d’acabar amb els delinqüents més buscats del país.

I, subratlla, en aquesta era de la globalització i internet, en què tot va molt de pressa, també seria un error passar per alt la visió d’aquells que més han viscut. "Aquests que no valoren prou l’experiència, que no la respecten, ni llavors ni ara, s’equivoquen, i tard o d’hora se n’adonaran", proclama Costner, que assumeix que "tothom té dret a fer les coses a la seva manera", però que creu que escoltar els que han viscut més "moltes vegades tampoc és una mala idea".

Netflix i els Oscars

Notícies relacionades

Cauen els 'Bonny and Clyde' del Besòs, responsables d'una onada d'estrebades a Barcelona

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

Potser és precisament aquesta mateixa experiència que enalteix la que el porta a no decantar-se en la polèmica desencadenada en els últims mesos sobre si pel·lícules com aquesta, estrenades a Netflix i la resta de plataformes de ‘streaming’, han de ser excloses dels Oscar "No he pensat gaire sobre el tema. Crec, per exemple, que l’animació no hauria de competir contra les pel·lícules d’acció real", respon Costner que, tot i que reconeix que li "encantaria" que aquesta pel·lícula s’exhibís a la sales de cine durant molt més temps, creu que també "és bo" que la gent pugui veure-les per televisió, la qual cosa fa que la seva difusió sigui molt més gran.

"Aquestes decisions es prenen perquè, de vegades, la gent no veu aquest tipus de pel·lícules. I està bé tenir l’oportunitat d’anar a veure-les per un curt espai de temps al cine, però la majoria les acaba veient a la televisió. La polèmica radica ara en si, a l’exhibir-les durant un període de temps a les sales, això les converteix en pel·lícules elegibles per als Oscars. I entenc les dues actituds", conclou.