Torna la torbació de 'The sinner'

Avui dia sembla impossible, però la millor manera d’acostar-se a una història és, gairebé sempre, en la més completa ignorància. No costa imaginar veritables esgarrifances entre els espectadors que accedissin en aquest estat a la primera temporada de 'The sinner' i veiessin (compte, espòiler) com la jove mare encarnada per Jessica Biel es carregava un home sense venir a tomb durant una tarda a la platja.

Moltes històries de misteri es basen en el "¿qui ho va fer?". No és el cas de The sinner, perquè està clar qui va ser: ho van veure a ple sol els amics i familiars de l’assassina i l’assassinat, a més d’algun pobre transeünt. La pregunta que es feia l’agent Harry Ambrose (Bill Pullman, tan suggestiu com de costum) era més aviat "¿per què ho va fer?". Per resoldre la pregunta, el Harry provava de viatjar, per tots els mitjans, al passat de la Cora, obrint-se pas entre records movedissos i racons ocults.

Al principi, la història havia d’acabar on va acabar (de forma satisfactòria o en el deliri absolut, segons a qui es pregunti), però la cadena USA Network no podia deixar morir tan fàcilment un èxit sorpresa. Poc importava que la novel·la original de Petra Hammesfahr no tingués continuació. Tampoc la tenia 'El conte de la serventa', de l’en principi intocable Margaret Atwood. I la nau hi va.

Un te d’estramoni.

"Mira al teu voltant; hi ha tantes històries tristes allà fora", deia el Harry a la seva dona Fay en la primera temporada. Per a la segona temporada de 'The sinner', el 'showrunner' Derek Simonds n’ha desenvolupat una, però no una més de tantes, sinó una molt semblant a la de Cora Tannetti. De nou, l’assassí és improbable. De nou, el desencadenant de la seva acció és l’enigma principal.

Notícies relacionades

La gala

'Desaparegut', el fenomen que ha arribat al número 1 de Netflix: "Mai m’hauria imaginat que l’èuscar m’obriria camí com a actor"

L’arrencada és terrorífica i, si prefereixen viure-la a fons, haurien de deixar de llegir aquí mateix. De camí a les cascades del Niàgara, un matrimoni i el seu tranquil fill de 13 anys es queden encallats amb el cotxe i es veuen obligats a pernoctar en un motel. Al matí següent, el nano porta als seus pares alguna cosa per esmorzar, una mena de te que té gust de regalèssia, però... En realitat fet a base d’estramoni, planta coneguda pels seus efectes al·lucinògens i verinosos. Moren els dos.

¿Per què ho va fer? Harry Ambrose intenta respondre aquesta pregunta, novament, mentre prova de sobreviure a la seva ciutat natal, on hi acudeix per ajudar amb el cas per petició de la filla d’un vell amic. En la narració hipnòtica del director Antonio Campos, passat i present són un, entrellaçats a través de màgiques associacions i inserits inquietants. El terror més gran de 'The sinner' sembla un mateix: l’asfíxia del record, la culpa i el trauma.