Puigdemont fa patir Sanchis
Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. /
Aquesta vegada ha patit. Hi ha hagut moments d'una aflicció molt injusta. No s'ho mereixia. Ha anat a Berlín amb tota la il·lusió del món, amb ganes d'agradar, amb esperit de servei a la causa, i ha aconseguit moments de gran angoixa. Estic parlant, naturalment, de l'entrevista del director de TV-3, Vicent Sanchis, a Carles Puigdemont, en algun lloc pròxim a la Porta de Brandenburg.
L'instant més cruel per a Sanchis va ser quan, parlant de la necessitat que es constitueixi Govern a Catalunya, Puigdemont va dir que sí, però immediatament es va reafirmar en la idea de crear paral·lelament el Consell de la República en algun lloc de l'exili.
¡Ah! Tot i ser Sanchís una admirable criatura, sense màcula d'espanyolisme, abnegat impulsor d'una Catalunya independent, irreprotxable i virtuós en la seva convicció republicanista, malgrat aquest cúmul de mèrits, va quedar l'home trasbalsat, sorprès, diguem-ne, i li va sortir de l'ànima -no ho va poder impedir- dir-li una mica astorat, fins i tot un punt esmaperdut: «Llavors acabarà havent-hi una Generalitat dual, un Govern a Catalunya i una instància fora que vostès anomenen Consell de la República. ¿Què serà això del Consell de la República? (...) ¿No xocarà aquest Consell amb el Govern? ¡Això és marejar la gent! ¿Qui formarà aquest Consell? Comín, Puig, Serret, vostè mateix... ¡Només són quatre! ¿Hi haurà algú més? Concreti una mica».
Notícies relacionades¡Ahh! Puigdemont li va llançar llavors una mirada d'aquelles que fulminen i, visiblement aïrat, li va respondre: «¡Vostè dona per fet coses que no són veritat!», afegint que, sobre el Consell, no li concretaria res en absolut. I el bo de Sanchis, afligit, li deia: «¡Només l'hi pregunto, president, només l'hi pregunto!». I un dolor molt gran l'envaïa.
Home, jo crec que en algun moment de l'entrevista, Sanchis es mereixia de Puigdemont alguna frase, algun gest, en reconeixement a la seva tasca a TV-3. En un temps rècord ha transformat les instal·lacions de Sant Joan Despí en el gran temple de les misses processistes. Ha aconseguit que ja no hi hagi televidents, sinó fidels devots que combreguen. El fervorós seguiment que ha dedicat als exiliats, o al procés en general, ha sigut colossalment efectiu. Francament, en el seu piadós viatge a Berlín, Sanchis es mereixia un carinyo. No patiment.
