Ser català a Espanya, o negre als EUA

Ha tingut bona vista Josep Cuní. Donat que per ara no li donen teca a TV-3 oferint-li programa propi, els ha fet una oferta que sabia que no podrien rebutjar: produir-los un programa, Katalonski, dedicat a buscar criatures per aquests mons de déu que sense ser de Catalunya parlin català. ¡Ah! Aquests temes a TV-3 agraden una barbaritat. Si Miquel Calçada es va passar uns quants anys buscant catalans escampats pel planeta (Afers exteriors); si Ivana Miño convidava persones rellevants dels cinc continents i els submergia a Catalunya perquè coneguessin la meravella de país que hem muntat (Catalunya experience), i si Joan Maria Pou seguia els turistes, tornant-los la visita al seu país d’origen en senyal d’agraïment per haver passat pel Principat (Cases d’algú), ara aquest Katalonski és una altra enginyós intent de buscar  la catalanitat universal.

Notícies relacionades

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

O sigui, i com assegura el subtítol del programa: «¡El món parla català!». ¡Ahhh! El fil conductor d’aquesta aventura lingüística i existencial és un jove islandès, Halldór Már Stefánsson, cantautor i guitarrista resident a Barcelona, que ha fet la seva primera entrega circulant per Nova York i Washington. En un bar de Brooklyn, per exemple, va trobar un ambient katalanoski colossal, perquè estaven fent un Barça-Madrid per la tele (època Luis Enrique) i hi havia molta penya culer celebrant la victòria blaugrana. Bona arrencada, sí senyor: el pancatalanisme, sense el Barça, no seria el mateix. Va trobar després a Washington un professor, i després un estudiant, tots dos jueus –el toc sionista Cuní sempre el cuida de forma devota i delicada–, que també van demostrar saber parlar la llengua catalana amb una fluïdesa, i un fervor, admirables. A casa ens va agradar molt la trobada amb el diplomàtic Jullion Cooper, que va dir que estava molt identificat amb els catalans i la seva relació amb Espanya, perquè, va dir, «teniu una dualitat similar a la dels negres d’aquí». I va afegir: «La vida d’un home negre als Estats Units no és la mateixa que la d’un blanc». ¡Ah! Ésun raonament que deu haver agradat molt en alguns àmbits nostrats: entronca amb la gesta de Rosa Parks.

La idea del catalanisme còsmic no està esgotada. Donat el nombre de polítics fugats o exiliats, a l’actual TV-3 un Katalonski refugiats seria rebut amb gust. Ànim.