Dos caçadors conviden Frank Cuesta a la caça d'una girafa

Frank Cuesta es troba avui (DMax, 21.30 hores) davant un dels reptes més contradictoris de la seva carrera professional. L’herpetòleg, conegut defensor dels animals, protagonitza un programa especial en què intenta posar-se en la pell dels caçadors professionals... sense aconseguir-ho.

Després dels seus episodis a Califòrnia, i mentre rodava els diferents capítols del seu Wild Frank en África, Cuesta va ser convidat a participar com a observador en una cacera. La idea va sorgir dels caçadors professionals Chris Wilken i Stephen Palos, que estaven convençuts de ser capaços que Cuesta veiés aquesta pràctica des d’una altra perspectiva. «Vull convidar Frank a aquesta cacera només perquè la gent vegi per si mateixa que hi ha una percepció errònia sobre la caça», assegura Wilken en l’espai. «Sé que a Frank no li agrada gens la caça. Així que estic molt impressionat que hagi acceptat venir-lo a veure per si mateix», afegeix Palos.

Les caceres legals organitzades per a persones adinerades que busquen viure l’experiència de matar espècies salvatges autòctones i endur-se el trofeu a casa són una pràctica habitual en alguns països i un negoci que s’ha convertit en una forma de vida per a alguns dels seus habitants.

CAÇA ANTIGA I MODERNA / Frank Cuesta va voler conèixer de primera mà quina diferència hi ha entre la caça de supervivència que l’home practica des de fa milers d’anys per subsistir i la caça actual, concebuda com a esbarjo. Per això, l’herpetòleg va decidir acceptar la invitació per anar a una jornada de caça a la sabana sud-africana. Els mateixos caçadors expliquen a Cuesta com funciona el negoci de les caceres organitzades a l’Àfrica, on matar un exemplar de girafa pot costar fins a 30.000 euros i un lleó, 50.000 euros. L’aventurer diu que es pren l’experiència com a «missió personal» i en contra dels seus principis. «Em plantejo per què m’hi he ficat», es pregunta, «però la millor manera de prendre una posició a la teva vida és conèixer les dues parts», es contesta a si mateix.

I aquest conflicte d’interessos esclata en el moment en què els caçadors abaten un preciós exemplar de girafa. L’espectador podrà comprovar que, després de la mort de l’animal, es van viure moments de tensió. «Gairebé no ens van firmar els permisos, perquè em vaig posar molt nerviós», assegura l’aventurer, que no es talla a qualificar-los d’«assassins».

Notícies relacionades

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

PARADÍS DE CAÇADORS / Sud-àfrica és un dels destins preferits pels caçadors, la majoria dels quals provenen dels EUA i Europa i paguen sumes importants de diners per atrapar les seves preses. Però el negoci no s’acaba aquí. Un cop l’animal és capturat, és col·locat estèticament per a les fotos de record: un taxidermista prepara el cap per fer-ne un trofeu i la pell per a la confecció d’alfombres i roba.

Després de l’especial, Cuesta tornarà els diumenges a DMax, aquesta vegada a Itàlia, recorrent la ruta que Marco Polo usava en els seus viatges a l’Àsia i que començava i acabava a Venècia. Cuesta visitarà llocs emblemàtics del nord-oest del país i denunciarà el maltractament d’animals al circ al país que és bressol d’aquest espectacle.