El somriure de les Glòries
El nou pulmó verd de Barcelona tindrà molt més verd quan els arbres creixin i la densitat de la vegetació arribi a la seva esplendor, però el que sí que té és un cor infantil que bomba amb tota la força des de les Glòries: les zones de jocs, amb tobogans en una estructura circular i una espècie de piscina per xipollejar, fan les delícies de nens i no tan nens. L’anomenaríem millor el somriure de les Glòries, i tot aquell que s’acosta es guanya un trosset d’il·lusió. La màgia del lloc està en la integració d’espais sense perdre el respecte pels passejants, i així és com s’hauria de dissenyar el futur urbà de tota ciutat, amb equilibri i atenció per a les diferents tribus que habiten l’espai.
Penso en aquest petit gran miracle de les Glòries quan el Pla de Barris del Govern a Catalunya afronta una nova vida i els pressupostos participatius de Barcelona, aquells que voten els veïns, apunten a les actuacions preferents per als pròxims anys. Si l’última dècada s’ha centrat a obrir espais verds i zones comunes amables per esponjar els barris, els anys que venen estaran més bolcats en la rehabilitació de vivendes i millores de pisos socials, i així ha de ser. Per això els espais ja guanyats per a la convivència, des dels eixos verds fins als patis d’illa, són joies que hem de protegir i ampliar allà on tinguem oportunitat.
Notícies relacionadesEls pressupostos participatius parlen per si sols: dels 77 projectes guanyadors, 35 estan orientats al benestar dels nens i adolescents amb l’adaptació dels patis escolars i els seus entorns, equipaments esportius o reformes que garanteixen zones de joc i ombrejades davant les altes temperatures de bona part de l’any. Molts d’aquests patis es converteixen en refugi climàtic també per a veïns de totes les edats, quan arriba la calor, i d’entre els espais no exclusivament infantils, la majoria de projectes plantegen la reforma en positiu d’àrees urbanes de convivència intergeneracional.
L’impuls de ciutats cada vegada més amables va guanyar aquest any el premi Pulitzer, a través del reconeixement d’una sèrie de reportatges del mitjà CityLab de Bloomberg, centrat a difondre l’existència de projectes urbanístics d’acord amb aquest model urbà, el que pensa en nens i famílies, en un ús compartit per tots els segments de la població. Si les superilles s’estudien com a pla ideal en universitats de latituds tan llunyanes com Austràlia, el Pulitzer va premiar una sèrie de reportatges de la periodista Alexandra Lange centrats en altres experiències sobretot dels Estats Units. En alguns parla de les estratègies de zones urbanes com Filadèlfia, Queens o Nova Jersey per donar oxigen a les famílies amb habitatges petits i obrir zones verdes al seu entorn, convertir en zona de vianants avingudes i donar una finalitat d’intercanvi social a espais no destinats a això. En d’altres explica la recuperació de patis interiors de blocs de vivendes com a forma de socialització per a les famílies amb nens. Models de vida encara per impulsar en molts punts del món.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
