La tele en vertical

Quaranta-vuit hores després del xou eurovisiu, encara ressonen els ecos del resultat final del festival. Que ningú es preocupi perquè demà, o a tot estirar dijous, el tema passarà a estar en antepenúltim lloc dels principals; casualitat: el mateix lloc que va ocupar Melody. Però com som, ¿eh? Com ens va el salseig per temes tan poc importants com és el d’un festival de cançons, del qual els elements menys importants acaben sent les cançons.

Em pregunto si al Regne Unit, que també convergeix en el regne històric de la música pop, que va presentar un tema fantàstic, han tingut un debat similar al nostre per haver quedat en dinovè lloc del certamen.

Però resulta sorprenent el que genera la televisió, ¿eh? ¡Quin gran invent i quin poder d’influència té en gran part de nosaltres! Aquest aparell, que de caixa tonta no en té res, que va començar a emetre a mitjans dels 50 del segle passat en format 4:3, que a inicis d’aquest segle XX va passar al format rectangular de 16:9, que és fantàstic per veure pel·lícules, esdeveniments esportius i fins i tot informatius... però que quan emet tennis el tema està fotut.

Alguns fabricants s’han esforçat a llançar al mercat el mateix tipus de pantalla de 16:9 horitzontal, però en format de corba, cosa que ha resultat tant original com decebedora, de la mateixa manera que va passar traient invents que se’n van anar en orri: el laser disc, el televisor 3D o les baratíssimes ulleres de Google o d’Apple. No passa res, la indústria s’ho pot permetre.

Doncs caldrà pensar alguna cosa, perquè els diaris de paper i en digital es consumeixen en format vertical, que coincideix amb el de la telefonia mòbil. De fet, el 3Cat està fent proves per emetre també en vertical, i la resposta en aquest format està sent molt potent en dispositius mòbils.

Notícies relacionades

L'Editorial de Cristina Villanueva: Forçats a somriure

La vida és un pla seqüència

Així que el tennis estarà d’enhorabona i que ningú descarti un augment en la venda de drets esportius d’aquest esport pel seu consum en dispositius, però en d’altres com el futbol, el bàsquet, el rugbi, etcètera, la imatge de cada jugada quedaria esbiaixada pels costats.

De moment, perquè siguin visibles tant en la televisió com en el mòbil, caldrà recol·locar a la part central, superior o inferior, símbols que sempre van a les cantonades, com el logotip de la cadena, el marcador i el cronòmetre. Jo vaig avisant perquè anem prenent nota.