El festival dels diners

Eurovisió és com la Lliga de futbol: triomfa o fracassa la regularitat. Quan voten els jurats professionals i populars de 36 països i acabes el tercer per la cua, no hi ha debat possible: està clar que la teva proposta no ha agradat. Melody és una enorme professional, porta la música a les seves venes, però la cançó que ha portat a l’escenari d’Eurovisió ha generat rebuig. Oblidem-nos d’injustícies, d’absurditats pàtries, ni res semblant. Al carrer.

A més, convé tenir en compte també que històricament Europa ha enviat a Espanya senyals evidents del seu rebuig de la bata de cua, les castanyoles, el refilet, la guitarreta i el riquitao, tao, tao. ¿Recordem el cas de Blanca Paloma? ¿O recorden, per exemple, Lucía? ¿Tirem una mica més enrere amb Remedios Amaya? El flamenc i l’"olé, olé" no agrada en aquest tipus d’escenari. Que ho tinguin clar els que voten en el Benidorm Fest perquè amb aquest estil Espanya no es menja ni un préssec.

Sobre l’horari del certamen, Europa, la vella Europa que atresora un horari molt més normal que el nostre, mediterrani i atlàntic, aquesta Europa que esmorza a les sis, dina les dotze, sopa a les set i se’n va a adormir a les deu… emet un festival que acaba en l’horari del Crónicas Marcianas. És a dir, Europa posa’t les piles i a Viena 2026 comença el festival a les 20.00 hores.

Notícies relacionades

O Eurovisió, o refundar l’OTI

El misteri de la cantarella

La base del tema és la següent: la UER organitza un festival a què RTVE està convidada. Al seu torn, TVE entén que algú com Israel no mereix participar-hi. Doncs es fa saber al gener, no ara, i te’n vas del festival. Em resulta d’un populisme barat demanar que expulsin un participant perquè a tu no t’agrada el que passa en aquell país i fer-ho pocs dies abans del festival. Pel mateix significat, Espanya no hauria d’haver participat quan va presentar Massiel al ser un país presidit per un dictador com Franco, ¿o no?

Però creguin-me que la clau de tot això és la pasta. Des del 2020 el principal patrocinador del festival és una empresa de cosmètics anomenada Moroccanoil Israel Limited, coneguda de manera comercial com Moroccanoil, que es gasta el que no està escrit en pagar la festa, i que dona a la UER beneficis milionaris. El seu origen, no cal dir-ho, és israelià, i el seu logo està present a totes les televisions i plataformes digitals que transmeten el xou. Com deia el gran Alfonso Azuara, per a la UER: "Entre l’honor (o els drets humans) i els diners, el segon és el primer". No busquin més.