TV-3 ret homenatge a la 'Quinta del Biberó'

L'abril del 1938, en plena guerra civil espanyola, milers de famílies reben amb horror una cruel sorpresa: una carta de la República que reclama els seus fills, de només 17 o 18 anys, per lluitar contra les tropes franquistes. La joventut d'aquests soldats va fer que se'ls anomenés la 'Quinta del Biberó''Quinta del Biberó', i a ells ret homenatge la pel·lícula 'Ebre, del bressol a la batalla''Ebre, del bressol a la batalla', que TV-3 estrena aquest divendres, 25 de novembre (22.30 hores).

"És una pel·lícula que parla sobre la pèrdua de la innocència", explica el seu director, Román Parrado, tenint en compte que el film se centra en els preparatius d'uns nois gairebé adolescents per combatre en la que acabaria sent la batalla més llarga i una de les més cruentes de la contesa bèl·lica, en què, en 115 dies, van morir unes 195.000 persones.

El seu drama augmenta per culpa de la insuficient instrucció que van rebre, ja que "en aquell moment, l'Exèrcit republicà estava a les últimes", afirma el guionista de la pel·lícula, Eduard Sola: "Els ensenyaven a tirar bombes amb pedres i a carregar fusells amb pals, i vestien uniformes que conservaven les ferides dels que els havien portat abans", afegeix.

DIVERSITAT D'IDEALS

La procedència i els ideals que mouen els principals personatges són molt diferents, però tots coincideixen en la seva joventut. Oriol Pla ('El cor de la ciutat', 'Merlí') interpreta en Pere, un pastor que, gràcies a la contesa, "coneix gent de la seva edat, l'amistat i el que pot ser l'amor", avança l'actor; Àlex Monner dóna vida a en Valentí, "que des de molt petit té conviccions comunistes i està molt segur d'anar a la guerra"; Enric Auquer ('KMM') és en Fermí, que s'allista voluntàriament "per trobar el seu germà", i Emilio Palacios ('El Príncipe') encarna en Jaume, a qui van reclutar quan estudiava al seminari. "És el més desconfiat, perquè creu que el poden matar per les seves creences religioses", argumenta. 

Tots els actors coincideixen a ressaltar l'"abandonament" que devien sentir aquests joves que van enviar a morir. "Aquesta pel·lícula m'ha servit per confirmar l'absurditat de la guerra", assenyala Monner.

ALS DESPATXOS

A part de mostrar com es van preparar i van viure els soldats la seva entrada en combat, la pel·lícula també explica com es va gestar la batalla de l'Ebre als despatxos. "Va ser una estratègia política per reclamar l'atenció d'Europa", afirma el director. Perquè, mentre el president de la República, Manuel Azaña (Manuel Morón), intentava firmar una pau que evités més morts, el president del Govern, Juan Negrín (Adolfo Fernández), intentava postergar el màxim possible la derrota amb l'objectiu d'aconseguir una ajuda internacional que semblava poc probable, com després es va confirmar.

HISTÒRIES REALS

El punt d'unió entre la guerra als despatxos i a les trinxeres és el personatge de la Carme, la secretària d'Azaña (Roser Tapias, 'La Riera'), que mantindrà una relació epistolar "pràcticament amorosa" amb un dels protagonistes, en Pere. "Ha sigut un treball molt enriquidor per conèixer el paper que va fer la dona a la rereguarda, del qual no es parla gaire i que va ser molt important", destaca l'actriu, una àvia de la qual va ser testimoni de la batalla de l'Ebre, igual que els avis d'Enric Auquer. 

Notícies relacionades

‘La maja desnuda’ en un anunci de desodorant

El confort de Bárbara Rey albergada a Antena 3

La pel·lícula està basada en memòries de soldats que van viure la batalla i en entrevistes que el guionista va tenir amb diversos supervivents. "Hem intentat que tot el que s'explica sigui veraç", exposa Sola, que ressalta la importància dels petits detalls que pretén reflectir la pel·lícula: "Tots sabem què va passar a la guerra i si no, ho busquem a la Viquipèdia, però el que no sabem és com se sentia aquella gent a qui deien que l'endemà havien de travessar el riu i no sabien nedar".

També s'ha buscat la veracitat als escenaris del rodatge. A part de comptar amb localitzacions a Barcelona, la Masia de Torrebonica i a la casa Alegre de Sagrera, a Terrassa, s'ha gravat al mateix lloc dels fets amb més de 500 extres, en poblacions de l'Ebre com Flix, Miravet, Gandesa, Vilalba dels Arcs, Móra d'Ebre i Corbera d'Ebre.