DOCUMENTAL

'Salvados' torna amb Jordi Évole en l''Astral'

La Sexta estrena aquest diumenge a la televisió la pel·lícula sobre la tasca d'Òscar Camps i els voluntaris de Proactiva al Mediterrani central

El film emociona sense sensacionalismes i mostra la feina de l'oenagé i com són els refugiats que salpen de les costes de Líbia en condicions precàries

1
Es llegeix en minuts
TXERRA CIRBIÁN / BARCELONA

Ja ho escrivia Jordi Évole en aquestes pàgines: «Un vaixell de rics per als pobres». Aquesta és la història de l’Astral, un iot reconvertit en vaixell per salvar els pàries de la terra en aquell trajecte entre l’infern i l’Europa que ells consideren el paradís. Jordi Évole i el seu equip expliquen la tasca de les persones que els socorren al mar. Òscar Camps i els voluntaris de Proactiva no poden fer més. Una altra cosa és el futur que els esperi als rescatats.

Després d’estrenar-se en cine, el documental Astral arriba avui (21.30 hores), a La Sexta. És un retorn diferent: Salvados torna a la càrrega, més conscienciat encara. Però ells no és dediquen a l’activisme, sinó al perio-

Notícies relacionades

disme. L’espectador no trobarà sensacionalisme ni pornografia de la mort i la misèria. Però sí emoció. La cinta s’inicia amb la història de l’Astral. Òscar Camps, ànima de Proactiva Open Arms i premiat com a Català de l’Any per EL PERIÓDICO, explica que al tornar de Lesbos, es va proposar anar al centre del Mediterrani, al triangle negre situat entre les costes de Líbia, Sicília i Malta, amb un vaixell per rescatar persones.

Aquest documental tan poc comercial, com assenyala Camps, mira de tant en tant una mica enrere en el temps per explicar com l’empresari Livio Lo Mónaco li va cedir un veler que gairebé no feia servie per a aquesta missió. I com el iot va necessitar uns 300.000 euros procedents de donacions per poder posarlo a punt i en condicions. I l’espera. Nits pendents del radar i dels dinguis, les llanxes pneumàtiques plenes de persones que fugen de de la guerra.  El responsable de Salvados i el seu equip mostren un gran respecte pels africans rescatats i exhaustos. N’hi ha prou amb quatre preguntes, quatre frases i veure’n les mirades tristes i cansades. Camps i la seva gent els salven de la mort. Una altra cosa és el futur que els espera en una Europa que no és el paradís que ells somien.