'Viaje al centro de la tele' remunta el vol

'Viaje al centro de la tele' va agafar al juliol una velocitat de creuer que té molt sorpresos a tots. El programa nostàlgic de TVE-1, castigat pels continus canvis a la graella, sembla haver trobat el seu lloc en el 'prime time' estiuenc veient les estimables dades d'audiència obtingudes abans i després de la parada pels Jocs Olímpics. I això que el que ara està emetent la cadena estatal a les 22.15 hores són reposicions de la quarta temporada, potser la més sacsejada de totes pel vacil·lant criteri dels programadors de TVE.

La progressió que ha tingut l'espai 'revival' des que van començar l'11 de juliol les repeticions ha sigut espectacular. Aquell dia va marcar un modest 7,9%, però l'endemà va córrer la veu i va pujar fins al 10,6%. Des d'aleshores, ha superat en sis ocasions el 10% en una cadena com TVE, on la mitjana va pel 9%. La suspensió del programa durant els Jocs de Rio tampoc sembla haver-li afectat gaire, ja que el dilluns 22 d'agost va registrar un 8,2% de mitjana malgrat que la seva reaparició va enganxar despistat més d'un. La trajectòria ha sigut encara més impressionant a Catalunya: va començar en un 5,3% i a la setmana ja s'anotava un 9,9% quan la mitjana de la tele estatal ronda el 7% en territori català.    

Per al director del programa, Fernando Santos, el "secret" fonamental d'aquesta sobtada millora està, curiosament, en la "caòtica estrena" de la segona tanda de l'última temporada. "Ens van posar quatre o cinc capítols a les 12 de la nit darrere de les repeticions de José Mota, dos o tres després de la pel·lícula dels divendres, i després uns quants després de la sèrie 'El hombre de tu vida' dels dijous", recorda Santos, convençut que "la gent gairebé no els va veure" a aquestes hores per tractar-se d'un programa "familiar". "Per a molts és com si veiessin episodis nous", adverteix.

Notícies relacionades

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Aquesta 'recuperació' de capítols relegats a hores intempestives, unida al fet que els xavals veuen més la tele nocturna a l'estiu a l'estar de vacances, explicaria, segons Santos, el repunt en els audímetres. "Amb els tocs de Santiago Segura i Forges i els guions escrits en to distès i humorístic, és un programa ideal perquè el vegis amb els fills: els xavals poden riure de l'estilisme que portaven els pares, mentre que aquests els poden explicar als seus nens qui eren aquells personatges que desfilen per la pantalla", explica.

A PROVA DE REPETICIONS 

Els efectes visuals i sonors que utilitza l'espai 'retro' per fer-lo "més masticable", el ritme que li imprimeixen per "acostar-lo als videoclips i a Youtube" i la curta durada de la versió exprés estiuenca (20 minuts, a l'emetre's els capítols dividits en dos) són altres dels factors apuntats pel director per justificar l'èxit d'audiència. Però n'hi ha un de fonamental que no es resisteix a destapar: "Aquest programa aguanta millor les repeticions que altres".