Edi Walter: "'Quiero ser monja' no pretenia generar polèmica. Està fet amb molt respecte"

Encara que el seu nom, Edi Walter, no és conegut per al gruix dels teleespectadors, els programes que han sortit de la seva productora, Eyeworks-Cuatro Cabezas, sí que hlo són. I molt: de 'Caiga quien caiga', a '¿Quién quiere casarse con mi hijo?', passant per 'Perdidos en la tribu', 'Un príncipe para Corina', 'El jefe infiltrado'... Actualment ha creat una gran expectació el seu últim invent, 'Quiero ser monja', un peculiar 'reality' que emet Cuatro (22.30 hores), i que aquest diumenge, 15 de maig, entra en la seva recta final.

-¿Quin és l'objectiu de 'Quiero ser monja' 

-Bàsicament, explicar històries de vida sobre cinc noies que han sentit alguna vegada la crida de Déu i volen intentar conèixer i veure què senten realment i què els passa. Ho fan a través de la vivència en tres congregacions diferents.

-¿Buscaven mostrar un món semiocult? 

-Bé, potser mostrar un món potser desconegut per a alguns, com és el de les monges. Crec que era interessant explicar com és la seva vida i què els passa a aquelles noies joves al contacte amb aquest món. Si les noies han sentit la crida o la vocació, és una decisió transcendental en la seva vida si decideixen consagrar-se a la religió.

-¿Ha viscut això de 'con la Iglesia hemos topado'? 

-La veritat és que ha sigut molt més fàcil dels propis prejudicis que nosaltres teníem. Dubtàvem que volguéssim participar en algunes de les coses que pensem i va ser molt més fàcil del que imaginàvem en un principi.

-¿Els han deixat gravar en els convents? 

-Ens han obert les portes de casa seva i de les seves vides. Ens van deixar explicar el que fan i no ens van posar cap tipus de condició.

-¿I en el de clausura no hi va haver ‘apagades’? 

-Nosaltres sempre ens adaptem a l'estil de vida que tenen en cada lloc que visitem. El de clausura té una dificultat, però el de Leuca té una altra dificultat: que elles conviuen amb nens. Les missioneres tenen un altre problema, perquè estan ajudant en llocs complicats. Cadascuna té la seva dificultat i vam haver d'adaptar-nos a les normes de cada lloc. Jo entro en un lloc i no faig i desfaig com vull sinó que m'hi adapto. La veritat és que va ser, no dic que fàcil, però tampoc difícil.

-Vostè és argentí, i fa 15 anys que és a Espanya. ¿Sap que l'Església és un poder fàctic sensible a les crítiques? 

-Aquest programa no pretenia generar polèmiques. La nostra idea és explicar històries d'una manera clara i moderna. Jo no puc controlar si es produirà alguna polèmica o no. No és la nostra intenció. Està fet amb molt de respecte, sense prendre cap partit per res, sinó explicant com viuen.

-També produeixen 'Adán y Eva'. ¿Es pot dir que igual que en aquell programa despullen els éssers humans en aquest nou pretenen fer una cosa pròpia amb l'Església? 

-No, són dues coses diferents. És molt pretensiós dir que nosaltres volíem despullar l'Església i mostrar-la sense embuts. És molt més clar. Aquest és un format que vam veure als EUA i ens agrada. Ens va semblar superinteressant i que generaria curiositat de veure. Aquesta mateixa curiositat que ens va generar a nosaltres és la que creiem que pot generar en l'espectador d'aquí. No es tracta en absolut de mostrar d'una manera o una altra l'Església.

-¿Satisfet amb la segona temporada d''Adán y Eva' 

-No està malament la dada d'audiència, però un sempre vol més. No és tan bo com el de la primera temporada, però no està malament.

-¿A què atribueixen la baixada d'audiència? 

-Hi ha molts factors que influeixen. En la televisió depèn d'amb qui competeixis, l'horari, el càsting… Són infinitat de factors que poden influir. Però no descarto que hi hagi tercera temporada d''Adán y Eva'.

-¿I 'Un príncipe para tres princesas'?  

-Estic content. Crec que vam saber anar més enllà. I això és nou. Tenim uns personatges boníssims i va la cosa bé.

-La fórmula sembla inesgotable amb totes les variants possibles... 

Notícies relacionades

Ets el que comuniques

Sang

-Bé, anem pas a pas i introduint modificacions.