350.000 persones veuen el documental sobre el drama dels refugiats a Lesbos

Era evident que seria un documental dur, que el seu visionat no seria gens agradable, però tot i això 344.000 persones van acudir a la cita que els va proposar dimarts TV-3 amb el reportatge sobre el drama dels refugiats a Lesbos. Gairebé 350.0000 persones que van desestimar altres ofertes d'entreteniment perquè volien conèixer a través dels seus protagonistes, els socorristes que operen a les costes de Grècia, la tasca que està desenvolupant l'oenagé Proactiva Open Arms i que va reflectir amb cruesa el treball emès per ‘Sense ficció’ ‘To Kyma. Rescat en el mar Egeu’.

Un document d'aquesta naturalesa sobre una tragèdia que no es pot ocultar ha tingut el seu impacte a les xarxes socials. Aquests són alguns dels més destacables:

Duríssim reportatge #RescatLesbosTv3 . Gràcies a @PROACTIVA_SERV, herois q feu el q haurien de fer els estats europeus. Corredor segur ja!

— Ada Colau 💜🌈🔻 (@AdaColau) 26 de enero de 2016

El documental que deberían ver obligatoriamente en las cumbres UE: To Kyma. Rescat al mar Egeu - https://t.co/IZ06OcPaBH #RescatLesbostv3

— Neus Tomàs Gironi (@neustomas) 26 de enero de 2016

Después de la rabia de ver #RescatLesbosTv3, aquí es donde se pueden hacer donaciones a @PROACTIVA_SERV https://t.co/4eQslVtyG2

— Eloi Noya (@EloiNoya) 26 de enero de 2016

"Si la gente viera esto..." Amb el cor encongit per #RescatLesbosTv3 Quo vadis #Europa ? pic.twitter.com/e162cntq0K

— Carles Prats (@krlsprts) 26 de enero de 2016

  

Coproducido por La Kaset Ideas Factory y TV-3, ‘To Kyma. Rescat en el mar E

Coproduït per La Kaset Ideas Factory i TV-3, ‘To Kyma. Rescat en el mar Egeu’ mostra la fugida de milers de persones d'una mort segura en països com Síria, l'Iraq o l'Afganistan. Per aconseguir la seva meta, famílies senceres, entre les quals sempre hi ha algun ancià i un nen, es veuen obligades a travessar els 10 quilòmetres de mar que separen la costa turca de l'illa de Lesbos. Però les condicions en què ho fan no garanteixen en absolut que l'aventura s'acabi bé, ja que ho fan a bord de precàries llanxes pneumàtiques, vaixells de fusta en desús i salvavides de joguina, pels quals han pagat elevades quantitats a les màfies russes. Un preu molt car que no assegura un final feliç. Ni tan sols el principi d'un final mínimament digne. A vegades només assegura el final.

Vídeo ID:

3627887

   

SENSE RESPOSTES

Òscar Campos, fil conductor d'aquesta producció i màxim responsable de Proactiva Open Arms, la minúscula oenagé que fa una cosa tan gran com salvar vides humanes tenia una meta: donar visibilitat a aquesta tragèdia. I amb el documental sembla haver-ho aconseguit. Una petita llum d'esperança en una grandiosa tasca que no sembla ser prou reconeguda. “El socorrisme és la nostra feina a Badalona  i quan es va acabar la temporada, veient el que passava, vam decidir agafar els diners que teníem i anar a Lesbos”, va explicar Campos, la setmana passada a Barcelona, durant la presentació del documental.

En l'acte, el director de  Proactiva Open Arms es va queixar públicament de la “nul·la” resposta que han rebut de les administracions i d'altres organitzacions. “Abans d'anar a Lesbos, vam oferir els nostres serveis a l'Administració espanyola, a la grega, a Metges sense Fronteres, a Frontex ..., i ni tan sols ens van contestar. Si quatre persones, els que vam començar, amb molt pocs diners hem pogut fer això, ¿què podrien fer les administracions?”, reflexionava Campos, que ha vist arribar a Lesbos fins a 3.000 persones en un sol dia.

RESCATAR NENS

David Fontseca, codirector del documental amb Arantza Díez, va explicar que la idea de la producció va néixer al conèixer el treball que feia l'oenagé Proactiva Open Arms. “S'havia d'explicar i tant de bo  així puguem obrir els ulls de la gent del nostre entorn perquè vegin el que està passant a l'altre costat de casa nostra”. Malgrat la lloable intenció, la realitat els va superar en moltes ocasions, i hi va haver escenes que no es van poder gravar: “Jo portava la perxa de so i, moltes vegades, la deixava de costat per ajudar a rescatar nens”, va recordar Díez. Tampoc hi ha imatges de com pares desesperats deixen anar els seus fills a l'aigua en un intent desesperat de salvar-se ells, de com algun dels socorristes han de treure els seus ganivets i ‘punxar’ les desenes de persones que els cauen a sobre enmig del mar i posen en perill la seva vida. Això no es veu, però els testimoni dels protagonistes, ja a la platja de Lesbos, fora de perill, són suficients per sentir-ho. No és estrany que, impotent davant la tragèdia, Òscar Campos exclami al documental: "¡Estem enfadats, estem decebuts! ¡No ens representen! (les autoritats europees)". 

CATÀSTROFE HUMANITÀRIA

Notícies relacionades

Els àngels de Lesbos

Oriol Canals: "És espantós veure com es trafica amb vides humanes"

“Estem davant una catàstrofe humanitària, i no s'entén com no s'intenta aturar”, va explicar Joan Salvat, director de 'Sense ficció'. “Xoquem amb el silenci i la impotència, i això és el que explica el documental. La nostra obligació com a televisió pública és posar els temes sobre la taula i aquesta és la nostra intenció. Per això, en '60 minuts' estem preparant per al març una sèrie de documentals fets per televisions europees que aborden el problema dels refugiats".

Potser ha canviat alguna cosa amb l'emissió del documental a 'Sense ficció'. Potser la visió de la crua realitat hagi remogut moltes consciències. Només queda esperar que algun de els responsables de les administracions implicades es trobin entre aquests gairebé 350.000 teleespectadors.