Anar al contingut

DRAMA HUMÀ AL MEDITERRANI

Els àngels de Lesbos

TV-3 emet un dur documental sobre una oenagé catalana que intenta evitar que els refugiats sirians s'ofeguin al mar Egeu

 

 
Els àngels de Lesbos
Els àngels de Lesbos
Els àngels de Lesbos

/

D'entrada s'ha de dir que no és un documental agradable per entretenir-se un dimarts a la nit. És un treball periodístic dur, emotiu i, sense necessitat de mostrar excessives imatges truculentes, deixa molt mal cos. Però ‘To Kyma. Rescat al mar Egeu’, que estrena el programa de TV-3 ‘Sense ficció’ (21.50 hores), és de visió obligatòria per a tot aquell que vulgui veure realment el drama dels refugiats que intenten arribar a l'illa de Lesbos, una tragèdia humana que denuncia la misèria del que ni Europa, ni el món, volen veure. I tota aquesta tragèdia se centra en un petit equip de socorristes catalans que intenten, lluitant contra la dura naturalesa (i la no menys despietada burocràcia europea), salvar vides. I a vegades obra el miracle i ho aconsegueixen. A vegades.  

   

Coproduït per La Kaset Ideas Factory i TV-3, ‘To Kyma. Rescat al mar Egeu’ mostra com milers de persones, famílies senceres, amb nadons i persones grans, intenten fugir de la mort segura a Síria, l'Iraq o l'Afganistan travessant els 10 quilòmetres de mar que separen la costa turca de l'illa de Lesbos. Però les condicions en què ho fan no garanteixen la vida: precàries llanxes pneumàtiques, vaixells de fusta en desús i salvavides de joguina són el material que ofereixen les màfies russes a preus demencials, i que moltes vegades provoquen la tragèdia. Però ¿a qui li importa? Mentre no es vegi.

Òscar Campos

DIRECTOR DE PROACTIVA OPEN ARMS

Vam oferir els nostres serveis a l'administració espanyola, a la grega, a Metges sense Fronteres, a Frontex ..., i ni tan sols ens van contestar"

Però a qui sí que li importa, i vol donar-li visibilitat el documental, és a Òscar Campos, fil conductor d'aquesta producció i màxim responsable de Proactiva Open Arms, una minúscula oenagé que fa una cosa tan gran com és salvar vides humanes. “El socorrisme és la nostra feina a Badalona i quan va acabar la temporada, veient el que passava, vam decidir agafar els diners que teníem i anar a Lesbos”, va explicar Campos, la setmana passada a Barcelona, durant la presentació del documental que estrena aquest dimarts TV-3. En l'acte, el director de Proactiva Open Arms es va queixar públicament de la “nul·la” resposta que han rebut de les administracions i d'altres organitzacions. “Abans d'anar a Lesbos, vam oferir els nostres serveis a l'administració espanyola, a la grega, a Metges sense Fronteres, a Frontex ..., i ni tan sols ens van contestar. Si quatre persones, els que vam començar, amb molt pocs diners hem pogut fer això, ¿què podrien fer les administracions?”, reflexiona Campos, que ha vist arribar a Lesbos fins a 3.000 persones en un sol dia.

RESCATAR NENS

David Fontseca, codirector del documental amb Arantza Díez, va explicar que la idea de la producció va néixer al conèixer la feina que feia l'oenagé Proactiva Open Arms. “S'havia d'explicar i tant de bo així puguem obrir els ulls de la gent del nostre entorn perquè vegin el que està passant en un altra banda de casa nostra”. Tot i la lloable intenció, la realitat els va superar en moltes ocasions, i hi va haver escenes que no es van poder gravar: “Jo portava la perxa de so i, moltes vegades, la deixava de banda per ajudar a rescatar nens”, va recordar Díez. Tampoc hi ha imatges de com pares desesperats deixen anar els seus fills a l'aigua en un intent desesperat de salvar-se ells, de com algun dels socorristes ha de treure el seu ganivet i ‘punxar’ les desenes de persones que se li tiren a sobre enmig del mar i posen en perill la seva vida. Això no es veu, però els testimoni dels protagonistes, ja a la platja de Lesbos, salvats, són suficients per sentir-ho. No és estrany que, impotent davant la tragèdia, Òscar Campos exclami al documental: "¡Estem enfadats, estem decebuts! ¡No ens representen! (les autoritats europees)". 

“Estem davant una catàstrofe humanitària, i no s'entén com no s'intenta aturar”, va explicar Joan Salvat, director de 'Sense ficció'. “Vam topar amb el silenci i la impotència, i això és el que explica el documental. La nostra obligació com a televisió pública és posar els temes sobre la taula i aquesta és la nostra intenció. Per això, a '60 minuts' estem preparant per al març una sèrie de documentals fets per televisions europees que aborden el problema dels refugiats".

0 Comentaris
cargando