Olivia Molina: "A 'Bajo sospecha' tots dubtem si som els culpables"

El personal de l'Hospital Policlínico en què s'ambienta la segona temporada de 'Bajo sospecha' (Antena 3, 22.40 hores) segueix commocionat per l'assassinat d'una de les seves companyes, a qui enterren aquest dimarts, i el segrest de dues més. Entre les més afectades hi ha Belén Yagüe, la competent doctora d'urgències que interpreta Olivia Molina. L'actriu continua immersa en ple rodatge de la sèrie, i assegura que encara no coneix el culpable, al qual busquen Víctor (Yon González) i el comissari Casas (Lluís Homar).

--En la primera temporada de la sèrie, els actors no van saber qui era l'assassí fins a l'últim moment. ¿En la segona tampoc saben encara qui és el culpable?

--És difícil de creure, però realment no en tenim ni idea. Anem sabent capítol rere capítol qui guarda secrets, qui no… Entre els actors es crea el mateix que estan vivint en certa manera els espectadors, que tots comencem a desconfiar de tots, a tenir arguments en contra d'uns i altres i, fins i tot, a dubtar de si ets tu mateix el culpable. Així que és bastant divertit i desconcertant a la vegada.

--¿Vostè està preparada perquè la responsable sigui el seu personatge, Belén?

--Jo defenso Belén a capa i espasa. És un personatge molt noble, una metge d'urgències molt formada, amb una vocació molt clara, li agrada el que fa i estar en contacte amb els pacients, així que dubto molt que tingui l'altre costat més fosc. Encara que m'estic preparant per al que vingui…

--I treballar d'aquesta manera, sense saber què és el que li depara el futur al seu personatge, ¿és més complicat o l'ajuda perquè l'obliga a ficar-se més en el paper?

--Jo crec que té les dues coses. Treballes amb la intuïció, una mica deixant-te portar pel teu instint, i això és molt bo, et fa estar molt alerta com a actor, estar obert i receptiu a qualsevol cosa. Però a vegades, com a actor, t'agrada construir des d'una línia dramàtica que tingui un sentit. En aquest treball, el més interessant, precisament, és que els actors no tenim totes les eines, ni els personatges, tampoc. Per això és un treball compromès i requereix moltíssima concentració.

--Belén es mou en un entorn mèdic molt professional. ¿Ha sigut difícil per a vostè utilitzar elements i expressions mèdics?

--M'està resultant molt enriquidor. Belén té moltes escenes mèdiques i se la veu al quiròfan i amb els pacients. Jo vaig tenir la sort de poder estar amb persones que exerceixen de metges, pròxims al meu cercle d'amics i familiars, assaltar-los, preguntar-los i acompanyar-los en certs moments a l'hospital. A més, a 'Bajo sospecha' han fet una cosa molt bona, que és tenir assessors mèdics al set, que fan que les seqüències siguin tan pròximes a la realitat com és possible, que ens orienten i, sobretot, ens diuen com no s'han de fer les coses.

--I els deuen ajudar amb les frases mèdiques que a vegades tenen al guió.

--És que el que més m'ha costat són els tecnicismes que usen ells amb total normalitat i per a nosaltres, persones corrents, resulten monòlegs bastant complicats, que requereixen més temps per memoritzar. A part d'això, que és simplement una anècdota, per a mi està sent molt interessant interpretar una dona tan professional i formada, amb uns principis molt nobles com a metge. És un plaer interpretar algú que està tan a gust amb la professió que ha triat.

--'Bajo sospecha' ha sigut el seu primer treball després de tenir el seu segon fill. ¿Li ha costat tornar a rodar?

--No és que m'hagi costat, sinó que sempre tinc la sensació que és com la primera vegada que treballo. Però a mi m'agrada això, em treu del confort i fa que no perdi la curiositat per l'ofici. Així que no m'ha costat tornar, ho estic disfrutant moltíssim perquè és una sèrie en què em sento molt recolzada.

--Vostè ve d'una saga familiar amb una gran trajectòria artística. ¿És una responsabilitat molt gran dir-se Molina?

--És un regal. Són les meves arrels, el que més estimo.

--¿Li demana consells professionals a la seva mare, Ángela Molina?

--Ens donem consells com qualsevol mare i filla.

--¿I vostè, com el seu personatge a 'Bajo sospecha', sempre va tenir clar a què es volia dedicar professionalment?

--La veritat és que no recordo exactament quan vaig decidir què era el que volia fer, però sí que recordo que, per les meves circumstàncies i per la família de la qual vinc, hi havia alguna cosa que jo sentia que era el que, en certa manera, estava cridada a fer. Ho vaig viure d'una forma molt natural. Vaig començar a actuar molt aviat, amb 10 anys ja vaig fer el meu primer treball, amb 17, la meva primera pel·lícula, a la vegada ho intercalava amb molt teatre al Liceu Francès … I a partir d'aquí va ser anar fent pas a pas. És una professió, que al final, és una manera de viure. Quan ets més jove sempre tens les teves anades i vingudes amb la professió, perquè és una professió viva, no la deixes i te'n vas a casa i te n'oblides, sinó que t'acompanya i et defineix, així que a vegades no és que hi tinguis una relació d'amor-odi, perquè no s'arriba a odiar al ser una vocació, però sí que la qüestiones més. Però sempre m'ha portat moltes més coses boniques que el contrari.

--No obstant, també va estudiar educació infantil.

--Sí, vaig començar a estudiar educació infantil ja fa anys i ho vaig deixar per seguir estudiant art dramàtic. Va ser com un parèntesi, però sempre he sentit el plaer d'estar amb els nens, veure des del principi com ens anem construint com a persones.

Notícies relacionades

RVFV debuta a ‘La Voz Kids’

Amb la tele s’atreveix tothom

--De fet, alguna vegada ha comentat que li agradaria obrir una ludoteca.

--Des que tinc nens, veia la necessitat de crear aquest espai que jo necessitava com a mare i que sentia que la meva filla necessitava com a nena de 3 anys. És un projecte personal que tinc i que es va forjant a poc a poc.