Adéu a Letterman i la seva era

Ni tan sols el seu admirat Johnny Carson va passar més temps que ell presentant un late night. Avui, després des 33 anys a la tele dels Estats Units i més de 6.000 programes, David Letterman diu adéu a l'espai que ha presentat des del 1993 a la CBS, Late show with David Letterman. Se'n va un personatge, una part de la història de la televisió i un estil; i tot i que segueix viu el gènere que ell va innovar -segons molts, com ningú-, l'onada de lloances que envolta el seu comiat i la sensació de buit que deixa apunten al final d'una era. Com diu Tina Fey, «quan es retiri, no quedarà ningú de qui estar espantat. Ara tot és amistós».L'excòmica de Saturday night live apuntava a una de les característiques de Letterman. Sí, el seu programa ha tingut un format que s'ha fet tradicional: la banda de música de la casa, el monòleg inicial, les actuacions musicals i les xerrades amables disfressades d'entrevistes a famosos, asseguts de costat a la taula. Però el còmic nascut fa 68 anys a Indiana -i que va guanyar aviat adjectius com «cool» o «trencador»- va injectar una cosa a la qual els altres no gosaven ni acostar-s'hi: girar els dards cap a si mateix i una disposició a fer preguntes incòmodes o tractar alguns convidats sense la impostura de l'interès. No per res el 1986 Cher li va dir «imbècil».Ella és una de les moltes celebritats que han freqüentat el seu programa, i en els últims dies hi han tornat per acomiadar amb honors Letterman, guanyador de 12 Emmy i nominat en 67 ocasions. Ahir, en la penúltima emissió, ho feia Bill Murray, el primer convidat. La vigília, Tom Hanks, que amb 60 aparicions ostenta el rècord. Abans, Julia Roberts, Oprah Winfrey (amb qui va protagonitzar una de les seves sonades batalles), George Clooney, Tom Waits, Bill Clinton, Barack i Michelle Obama... Només hi va faltar Jay Leno, còmic amb qui la relació professional va assolir cotes de guerra quan va ser Leno, i no ell, l'escollit per substituir Carson a la NBC.

L'evolució

En la seva dilatada carrera, Letterman ha fet molt més que entrevistes, en alguns casos memorables. Amb seccions com la seva llista del Top Ten, els experiments absurds amb animals i persones, o esquetxos produïts per la seva capacitat de crear fabulosos moments còmics amb personatges quotidians (des de la seva mare fins als amos d'una botiga de records pròxima al teatre Ed Sullivan), Letterman ha fet un humor absurd i surrealista i va injectar vida a un gènere, el late night, que avui sembla pensat per crear fragments virals. Com ha escrit l'especialista en televisió de The New York Times, Dave Itkoff, «els programes, cada vegada més, no es veuen a la nit, ni per més d'uns minuts, ni a la televisió».

Notícies relacionades

Locutors d’Esport 3

La nostàlgia no és dolenta

Letterman --que al setembre serà rellevat per Stephen Colbert-- ha reconegut en una entrevista de comiat a Rolling Stone que la seva falta de coneixement en aquest món de les xarxes «ha sigut una debilitat». Però qui mai ha sigut rei de l'audiència no marxa per això. Ha recordat les paraules de Carson: «Ja no tinc l'energia». Vol dedicar-se al seu fill, Harry, que va tenir fa 11 anys amb la seva parella, Regina Lasko, que va aguantar l'escàndol sexual per les seves relacions amb empleades (per les quals també es va enfrontar a un intent d'extorsió).

Després que el seu cor superés un cinquè bypass el 2000, ara a Letterman li queda saber portar el buit que provoca deixar de fer el que adora.