El 33 emet per fi el polèmic documental 'Ciutat morta'

Televisió de Catalunya ofereix aquesta nit, dins de l'espai Sala 33 (22.25), la pel·lícula Ciutat morta, alabat documental de Xapo Ortega i Xavier Artigas que ha passat per nombrosos festivals i ha estat premiat en diversos d'ells. L'emissió a la tele pública s'ha endarrerit fins ara a causa del seu contingut polèmic i incòmode.

Artigas és un jove sociòleg en la trentena i Ortega, un arquitecte 10 anys més gran. No eren cineastes, encara que havien fet algun treball abans, com NO-RES, vida i mort d'un espai en tres actes, un documental del primer sobre la Colònia Castell i les Corts. Es van conèixer quan es van ficar «a la comissió audiovisual del 15-M» del 2011 i van començar a «treballar amb temes locals de Barcelona», explica Ortega.

Unes setmanes abans, l'abril d'aquell any, s'havia suïcidat Patricia Heras. «No la vam conèixer personalment, però la notícia ens va arribar ràpidament i va generar molta ràbia, donades les injustícies del cas», explica el director.

EL 'CAS DEL 4-F'

La seva mort culminava una altra tragèdia, passada el 4 de febrer del 2006. «Hi havia una festa en una casa ocupada, no de forma política, al carrer de Sant Pere més Baix (Ciutat Vella), un lloc una mica mafiós. De matinada hi va haver una baralla a la porta entre gent que intentava entrar-hi i guàrdies urbans. Hi va haver una càrrega policial, van caure objectes des de dalt i un test va picar al cap a un policia, que va quedar estès a terra amb el cap obert», explica Ortega. L'agent va acabar en estat vegetatiu.

Set persones van ser detingudes a peu de carrer, tres d'elles d'origen sud-americà (Rodrigo Andrés Lanza, Álex Cisternas i Juan Daniel Pintos), així com una noia alemanya i tres catalans. Per alguna raó, els detinguts van acabar a l'Hospital del Mar, on «van coincidir amb Patricia Heras i el seu amic Alfredo, que havien tingut un accident de bici». Els policies presents «els van involucrar» en els fets. Ortega remet al blog de la jove on aquesta va relatar el que li va passar, Poeta muerta (http://poetadifunta.blogspot.com.es) i també Des-montaje 4F (http://www.desmontaje4f.org).

El judici va acabar amb una sentència condemnatòria, ratificada pel Suprem. Heras, que encara no havia entrat a la presó, ho va haver de fer el 2010. «Mesos després, quan ja li havien concedit el tercer grau i havia sortit en un permís, es va tirar des de la finestra de la seva habitació».

Quan l'octubre del 2011 dos d'aquells agents «es van veure involucrats en una pallissa a un noi negre, fill d'un diplomàtic, pel qual van acabar condemnats», Artigas i Ortega van tirar endavant aquest documental amb una tesi al cap: «¿Qui vigila els vigilants?».

Notícies relacionades

Un jutjat censura cinc minuts de 'Ciutat morta'

Ancoratges

I afegeix: «Vam decidir que el nostre punt de vista era important, que l'objectivitat no existeix i que era molt hipòcrita intentar-ho, però que això no és incompatible amb el fet de ser tan rigorós com sigui possible amb el nostre relat. L'altra part ja es va explicar i els mitjans de comunicació ja se'n van fer ressò, de la mateixa manera que ho fan els comunicats policials i la sentència judicial. Faltava l'altra i és la que nosaltres hem volgut explicar». Patricia «no hi era, però sí la seva poesia, que podíem reproduir amb una veu en off» .

El documental inclou «entrevistes pures» i té un rigor buscat, però «no avorrit»: «Hem intentat fer un film de no-ficció de qualitat i artístic, per intentar arribar al màxim de gent possible. Com deia Godard, no fem cine polític, sinó política amb el cine».