¿Hi ha una etapa grisa en la vida? La ciència diu que sí, i passa en aquesta edat

La vida de cada persona és diferent, igual com l’època en què es passa un mal moment, el que anomenem una etapa grisa. Per a alguns pot ser durant la infància o l’adolescència; per a d’altres, durant la joventut o els primers anys d’adultesa. De fet, aquest moment pot arribar fins i tot durant la tercera edat. No hi ha un patró infal·lible pel qual tots passem, no obstant, un estudi de la National Bureau of Economic Research (NBER) explica quan la felicitat comença a decaure fins a tocar fons, gairebé amb 50 anys.

El punt més baix

L’estudi de l’NBER suggereix que la felicitat comença a decaure a partir dels 18 anys, fins a tocar fons a l’edat dels 47 anys. No obstant, l’estudi explica que a partir d’aquesta frontera, la felicitat torna a pujar, formant una U.

Per aquesta investigació, l’organització nord-americana no només ha estudiat gent local, també ha estudiat la població europea mitjançant estudis longitudinals, és a dir, durant molts anys, demostrant que els resultats obtinguts sobre la felicitat van més enllà de la cultura o el país on un viu, sinó que es tracta d’un procés vital pel qual tots passem, independentment d’on siguem.

A partir d’aquesta edat, la felicitat torna amb més força

L’NBER ha fet èmfasi en què, a partir d’aquella etapa gris que arriba als 47 anys, la felicitat torna amb més força que mai, veient pics de felicitat en la cinquantena, al fer els 60 anys o fins i tot passada la setantena, molt semblants o fins i tot superiors als que s’experimenten durant la infància o l’adolescència.

Contrast amb altres estudis

Notícies relacionades

Paco Pérez, psicòleg infantojuvenil: «Veig nens de set anys que demanen als seus pares anar al psicòleg»

Aquesta és la raó per la qual els teus fills s’enfaden tant quan els prens el mòbil o la tauleta, segons el psicòleg Álvaro Bilbao

Aquest estudi contrasta amb altres que expliquen que els pics de felicitat no tenen res a veure amb l’edat o l’etapa vital que passem, sinó en la manera de viure, la qualitat de vida o de la de les nostres interaccions socials. Alguns, fins i tot ho atribueixen al que mengem.

No obstant, aquest estudi revela la decadència de felicitat als 47 anys, independentment de la persona, lligat a l’exigència laboral, familiar i personal, que podria ser un dels causants d’aquest resultat, juntament amb la famosa ‘crisi de la mitjana edat’. L’ascens posterior als 47 pot derivar directament de la intel·ligència emocional i maduresa que ja ha adquirit un adult prop dels 50, així que el sot de passar per una etapa gris pot ser superat en els anys immediats.