'Salvados' li treu la bena a la justícia en 10 ítems

¿En aquest país, hi ha una justícia per als poderosos i una altra per als altres? Aquesta és la pregunta que ‘Salvados’ ha intentat respondre aquest diumenge a 'Cuestión de justicia'. Per fer-ho, Jordi Évole ha apostat per un programa amb format de tertúlia, en què ha reunit l'exjutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, l'exfiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya José María Mena i l'advocada del torn d'ofici Lorena Ruiz-Huerta. Sobre la taula, diversos temes: el tracte que fa la justícia al ciutadà en comparació amb la classe política, les pressions per part del poder i la tendència a la ‘politització’ i l'ús excessiu que el Govern fa de certs privilegis judicials, com l'indult; els interessos diplomàtics i econòmics que amaga la reforma de la Llei de Justícia Universal, la inaccessibilitat del ciutadà a la justícia després de la implantació de les taxes judicials i per què sembla que es persegueixen comentaris injuriosos a la xarxa quan vénen d'un sector i no d'un altre…

Així li han tret la bena a la justícia una advocada, un jutge i un fiscal a 'Cuestión de justicia':

 

1- ¿Hi ha una justícia per als poderosos i una altra per als altres?  

"Hi ha dues justícies, una per als rics i una altra per als pobres però no és veritat, és més greu: és la mateixa justícia que amb uns es porta d'una manera i amb altres d'una altra", denuncia Mena. "El legislador no tracta igual els delictes que fan els pobres que els rics", afirma Ruiz-Huerta. Afegeix una diferència més: "el missatge és que els que protesten o els que dissenteixen no seran perdonats".

2 - Parlant de poder... ¿Com s'està portant la justícia d'aquest país davant els nombrosos casos de corrupció política?

"Els delictes que cometin els poderosos són molt difícils d'investigar. No hi ha manera de salvar els obstacles que et posen", afirma Mena. Cosa que dóna peu a Garzón per agafar la paraula: "La justícia té màniga ampla amb els poderosos, pot ser per la dificultat que suposa la investigació i les traves que arriben fins i tot a avorrir el jutge". Però Ruiz-Huerta posa encara més el dit a la llaga de la desigualtat: "La presumpció de culpabilitat no és la mateixa per al del cotxe oficial que per al del calabós. No és igual declarar davant un jutge amb manilles, passant dos dies al calabós, amb gana, brut i amb problemes fins i tot per anar al lavabo o fins i tot havent patit tortures, que arribar a declarar vestit d'Armani"

 3- I pel que fa als maltractaments i tortures que denuncien alguns detinguts... 

Garzón, acusat de ser 'el jutge torturador’, reconeix que en la resposta als maltractaments no va ser del tot contundent. "La resposta als maltractaments no ha tingut la resposta que hauria de tenir. S'hauria d'incidir en l'educació dels cossos de seguretat", afirma el jutge. La policia "no només els colpeja, sinó que els vexa, els insulta i els humilia”, li dóna la raó Ruiz-Huerta. 

4. ¿Per què l'indult no ajuda a creure en la justícia?

Per il·lustrar el tema, 'Salvados' revela el cas de Carlos i Serafín. Tots dos van demanar l'indult, els el van denegar i ara han tornat a intentar-ho. El seu delicte: ser identificats com a piquets en una vaga. "La llei d'indult és del 1870 i era progressista en el seu moment i explicava que s'havia d'explicar el motiu de l'indult perquè els ciutadans no sospitessin del Govern. Però es va treure l'obligació de motivació en temps de Felipe González. La va colar el PSOE i la resta no ho va llegir", explica Mena. "Està bé que hi hagi un mecanisme de correcció -destaca Ruiz-Huerta- el problema és quan assistim a l'ús d'aquesta mesura correctiva no en casos que toquen, que són els mínims, i en canvi s'utilitza per indultar polítics, corruptes...". I aquesta reflexió desemboca en una dura definició de Garzón: "L'indult és un instrument polític per premiar uns i castigar d'altres".

5. De l'indult a un altre privilegi judicial: l'aforat. Espanya, amb la xifra de 10.000, posseeix el rècord d'aforats. Recentment s'han sumat a la llarga llista la Reina Sofia i els Prínceps d'Astúries."Que existeixin polítics aforats és medieval", llança Mena. Garzón recull el testimoni: "Estendre l'aforament és innecessari, a ningú se li hauria acudit si no hagués estat pel cas Urdangarin". I Ruiz-Huerta posa la guinda al pastís: "De totes maneres, l'aforament és només una ruptura del principi de igualtat, no l'únic". 

6. I d'aquí a la independència de la justícia...

“Hi ha jutges que tenen sobresous per donar cursos en grans despatxos...", deixa caure Ruiz-Huerta. ¿Qui paga aquests cursos? La pregunta queda en l'aire, però el cert, diu Mena és que hi ha jutges que "al matí van amb la toga i a la tarda impartint docència retribuïda pels que al matí tenien davant". "És més problemàtic ser independent en les altes esferes de la justícia", deixa anar Garzón perquè "el que es pretén és que s'imposi una submissió jeràrquica i una unitat de criteri i d'opinió”, argumenta.

7. Una altra qüestió: la reforma de la Llei Universal. 'Salvados' parla amb Aitor, advocat especialista en Drets Humans i Justícia Universal, "Amb la reforma de la Llei de Justícia Universal deixem desprotegits els espanyols que resideixen a l'estranger”, adverteix. "He vist amb estupor i amb por aquesta reforma perquè crec que s'han pres unes decisions per unes pressions, crec que hi han primat els interessos econòmics, polítics i diplomàtics”, adverteix el jutge Garzón. "Estan enganyant amb els arguments que donen per a la reforma perquè la justícia universal està per als casos en què el país que correspongui no faci justícia. No hi pot haver regles d'impunitat per a crims de guerra", afirma Mena.

8. ¿Per què es persegueixen molt més comentaris injuriosos quan vénen d'un sector que d'un altre? ¿Tenim un govern més interessat en la justícia virtual a Twitter que en la justícia universal? "Sembla que en aquest país hi ha poc respecte pel dret fonamental a la llibertat d'expressió", afirma Lorena. Una idea compartida per Garzón, que adverteix que "és molt greu retallar drets encara que et fotin a vegades els comentaris i les crítiques, perquè una vegada perdut aquest espai de llibertat, costa molt recuperar-lo".

9. I per a tema polèmic, l'increment de les taxes judicials, un altre ingredient que posa en qüestió la inaccessibilitat dels ciutadans a la justícia. "Gallardón va al·legar que s'estava fent un ús abusiu de la justícia i aquesta era una forma d'agilitzar-la i també que s'havia de recaptar 300 milions d'euros per sufragar la justícia gratuïta, que és un servei públic", explica amb escepticisme Ruiz-Huerta. Per Mena, és clar: "Està en la mateixa línia de privatització que altres serveis públics. Es tracta d'allunyar el ciutadà d'un altre servei públic, en aquest cas, la justícia". I Ruiz-Huerta posa un exemple: "Les indemnitzacions d'algunes víctimes de l'11-M van acabar en preferents. I ara veuen limitat el seu dret a la justícia perquè han de pagar les taxes. És un element dissuasori per deixar de litigar", sentencia.

Notícies relacionades

El festival dels diners

RTVE demanarà una auditoria del televot espanyol després del suport aclaparador a Israel

 10. ¿Què hi ha de la politització de la justícia?

"Els advocats hem de dir que no és una ciència exacta i depèn dels jutjats la resolució. Hi ha alguns jutges que destaquen i apareixen com a herois, no són herois però la inèrcia és més aviat conservadora". I el que Ruiz-Huerta denomina conservadora, Garzón ho resumeix així: "Desafortunadament, la inèrcia general és més aviat a no complicar-se la vida". Però el que per a alguns és no complicar-se la vida, per als ciutadans és qüestió de justícia.