RAIMON MASLLORENS

«Les productores catalanes ja han tocat fons»

«Les productores catalanes ja han tocat fons»_MEDIA_1

«Les productores catalanes ja han tocat fons»_MEDIA_1 / 33 Raimon Masllorens.

2
Es llegeix en minuts
M. DE L.
BARCELONA

La crisi i la peculiar política audiosual de la Generalitat han fet que les productores catalanes, que haurien de ser un motor industrial (i cultural) de Catalunya, estiguin a la vora del col·lapse. Raimon Masllorens, nou president de la patronal de les productores (Proa), té davant seu el repte de reactivar un sector que era estratègic. «Però ara no som una prioritat», reconeix.

-¿En quina situació estan les productores privades catalanes?

-Molt complicada. Tocant fons. A causa d'una crisi brutal que ha rebaixat els pressupostos de Cultura, que ha preferit prioritzar altres coses abans que l'audiovisual. Pel que fa a les televisions... TV-3 té l'obligació per llei d'invertir un 6% dels seus ingressos en producció privada. L'any 2010 hi va haver una inversió de més de 19 milions d'euros, i el 2013 va ser de 5,5 milions. I en aquest 2014 encara no hi ha conveni. I a més a més ja avisen que, segons com vagin les actuals negociacions amb la plantilla, encara podrien retallar 7,5 milions més.

-Però, ¿podria sobreviure TV-3 sense sèries que fan vostès com Polònia, Crackòvia, El foraster, KMM...?

-No tinc res en contra de TV-3. Al contrari, crec que és una de les millors d'Europa, però considero que en aquest èxit també tenim la nostra part les productores. I si ara, que ja estem tocant os, se'ns  torna a retallar, entrarem en una dinàmica molt perillosa: rebaixar la qualitat del producte final, i això no ens ho podem permetre, perquè llavors la tele catalana entrarà en una caiguda en barrina.

-¿Coneix la direcció de TV-3 aquestes reflexions tan poc favorables?

-Tenim una reunió amb el president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Brauli Duart, per mirar de buscar una solució que no sigui la de sempre: fer-nos pagar tots els plats trencats. Però siguem clars, és un problema que està per sobre de TV-3, ja que és una decisió política plantejar què es vol fer amb la tele  catalana. Repeteixo, no tinc res en contra de TV-3, però sembla obvi que el seu model està esgotat, i no és competitiu en l'actual panorama audiovisual, on empreses com

A-3 i Tele 5, sumades, tenen menys treballadors que la tele autonòmica catalana. És evident que, si vol seguir sent una televisió líder, i de referència econòmica i cultural al seu propi país, ha de canviar. Però, hi insisteixo, aquest canvi és una decisió política.

Notícies relacionades

-¿Com creu que es pot recuperar el sector audiovisual?

-Primer, hem d'arribar a un acord amb TV-3 per intentar augmentar la inversió en producció, i després caldrà aclarir què s'entén per invertir un 6% dels ingressos en produccions, tal com diu la llei. Aquest percentatge varia molt si en aquests ingressos s'inclouen les ajudes directes de la Generalitat [són més de 200 milions d'euros], com nosaltres creiem, però que a TV-3 diuen que no. Però és imprescindible arribar a un acord, perquè representem més de 10.000 treballadors d'un sector que és estratègic per a la construcció del país. I no ens el podem carregar.