Edurne: "Encara que sembli dolça, no sóc un angelet"

Edurne García Almagro (Madrid, 1985) li agraden els reptes. Va aconseguir la popularitat al concurs 'Operación Triunfo', que li va donar la clau per obrir la primera porta de la seva carrera, però, malgrat la seva joventut, era conscient que les següents només les aconseguiria treballant. I això no la va espantar. Com tampoc l'espanta anar provant diferents facetes, ja sigui la d'actriu en un musical, presentadora o ballarina en un concurs. Ara la veiem els dijous a Tu cara me suena (A-3 TV) imitant a la perfecció l'artista de torn. I, a sobre, no s'ho creu. 

--Per a vostè no hi ha crisi: participa en 'Tu cara me suena' i treu un disc. Comencem pel concurs. --Tot ve perquè en l'anterior temporada em van convidar per a una gala especial. Jo seguia el programa, n'era fan, però no sabia com m' hi sentiria. El que passa és que, com que sóc molt de reptes, ho vaig provar, i resulta que em va sortir molt bé. Quan em van proposar participar-hi com a concursant, no ho vaig dubtar. Crec que aquest programa m'aportarà moltes coses. Que aprendré. 

--¿S'ho pren com una escola?

--A mi en particular m'està servint  moltíssim, m'està donant moltes taules, perquè hi vas a aprendre de cada personatge, de la manera de cantar en diferents registres. Penso que aquest programa enriqueix a nivell vocal i interpretatiu.

--Cada concursant respon a un perfil. ¿Vostè seria una Roko, la guanyadora de la passada edició?  

--M'agrada tenir la meva pròpia identitat i espero ser un perfil nou en aquesta edició [riu]. Jo el que intento és donar el millor. Perquè m'agrada treballar i  fer bé les coses.

--¿El jurat és molt dur amb vostè, tot i  que ho fa molt bé? 

--Sí, pot ser que se m'estigui exigint una mica més, però, en el fons, crec que ho fan per veure fins on sóc capaç d'arribar. I com que a mi m'encanta posar-me a prova... 

--¿Estem veient una altra Edurne?

 

--Sí, perquè potser la gent no sabia que jo tenia tant sentit de l'humor. Els teleespectadors estan descobrint que m'agrada passar-m'ho bé, riure'm de mi mateixa, les bromes... Totes aquestes coses que potser no es coneixien fins ara. 

--Ja ho vam intuir al veure-la en algun programa de José Mota... 

--Sí. Però van ser coses puntuals. És que cada cop que José em diu: «¿Et ve de gust participar en el programa?», sempre li dic: «És clar!». L'humor no pot faltar en la nostra vida. 

--Sense ser un reality, i encara que la tele és tele, a 'Tu cara me suena' s'intueixen personalitats.

--Sí, perquè al no ser un programa seriós, et dóna l'oportunitat de mostrar-te tal com ets. La gent veu com t'ho passes, com reps les coses, i s'endevina una mica la teva personalitat. 

--La cantant Melody s'està mostrant com una dona amb molta empenta. I molt competitiva.

 

--Melody és una de les concursants més fortes. I no només la veig guanyadora a ella, crec que també són grans competidors tant Llum com Xuso. 

--¿Amb qui riu més?

 

--Amb Santi Rodríguez, perquè té un humor... No és que estigui tot el temps fent gràcies, però sap dir en el moment adequat la frase perfecta. I després hi ha Flo. Amb Els Chunguitos ens partim de riure. 

--¿Li fa por algú del jurat?

 

--Por, no; al contrari.  

--Li agrada que li exigeixin, vaja.

 

--Precisament el que vull és que m'ensenyin en què puc millorar. A un també li agrada que li diguin que ho ha fet bé. Però jo sóc de les persones que prefereixen que m'indiquin el que he fet malament, i així, la setmana següent, posar-me les piles. No, no tinc por, al contrari. El que vull és aprendre. 

--Es nota que vostè no va viure l'època d''Operación Triunfo' en què Risto Mejide feia de jurat.

 

--[Riu] No, per sort, no. No sé què és. Si ho hagués viscut, potser diria que em fan una por... 

--Elena Gadel, companya d'OT i del musical 'Grease', fa de jurat a TV-3. ¿Vostè es veu en el paper?

 

--És el que em falta. ¿Per què no? Però la veritat és que acabo de començar en la professió, i a vegades fa cosa jutjar algú més gran que tu. Ho vaig fer un dia a 'Tu cara...' i ho vaig passar fatal. Potser en un programa de nens, que és com més 'light' [riu]. 

--Vostè no va guanyar el concurs 'Mira quién baila' (T-5), ho va fer Belén Esteban, però va ser la guanyadora moral. ¿Quin record es va emportar?

 

--Va ser una experiència inoblidable, i tot un repte per a mi. La veritat és que tinc la sort de fer diferents coses que em poden aportar molt, i aquest programa era una d'elles. Recordo que va ser molt dur, perquè em passava el dia assajant. A casa. La meva mare deia: «¡Va, descansa una mica!». Però quan veia el resultat final, era un gran gust.  

--El gran públic la va descobrir al concursar a 'Operación Triunfo'. ¿Renega de l'experiència?

--No, és una cosa de la qual estic superorgullosa, i estic molt agraïda al programa. Però una cosa és que no m'importi que es parli d'això, i una altra que la gent només et conegui per això. Perquè he fet altres coses.  

--Moltes i diferents. ¿Busca aconseguir el perfil d'artista total?

 

--Sí, jo m'embolico en tot. Em diuen: «Fes tal». I va i ho faig. Per a mi el més important és la música, però com més coses puguis fer, millor. I, a part, et vas mesurant una mica a veure fins on pots arribar. 

--Es veu que és atrevida.

 

--És que m'agrada molt tenir reptes. Jo mai m'havia imaginat que faria un musical. Només pensava en la meva música, els discos i els concerts... Quan me'n van proposar un, i a sobre era 'Grease', que és una de les meves pel·lícules favorites... 

--¿Què va pensar aleshores?

 

--Quan et plantes allà i veus que no només s'ha de cantar, també s'ha de ballar i interpretar un paper...  Vaig començar el 2007, després hi va haver una aturada de dos anys, i ho vaig tornar a reprendre. Sandy és la meva altra vida. Ja la tinc massa integrada. 

--Acaba de llançar un altre disc.

 

--Sí, el cinquè. Tots els meus treballs han estat importants per a mi, però aquest és el més personal. Sempre he tingut la sort de fer la música que he volgut en el moment que he volgut. I en aquest es veu que he après d'altres experiències. 

--Va madurant.

 

--Sí, quan vaig començar era molt jove --tenia 19 anys--, però amb el temps intentes involucrar-t'hi al màxim possible. No els dius què han de fer al productor i altres, però sí que hi aportés el teu granet de sorra. Perquè, al final, els que defensarem el tema som nosaltres. Potser aquest disc és el més personal, és el disc en què m'he implicat més. 

--I s'ha passat a l'anglès.

 

--Sí, això és una novetat. Sempre he dit que els meus discos han de tenir  coherència, seguir un estil, però variant i oferint coses noves al públic. Intentes evolucionar, anar a més. Jo ja cantava en anglès, però mai ho havia plasmat en un disc. I, avui dia, amb la facilitat que tenim amb internet d'arribar a tot el món... ¿per què no? 

--L'accent és bo. Deixa bé el país, perquè la nostra imatge està una mica perjudicada últimament. 

 

--[Riu]. ¿Pel «relaxing cup», no? 

--I li obrirà el mercat britànic. Així allà no serà només la nòvia de David de Gea, porter del Manchester.

 

--Sí, ho he provat, perquè sí que és cert que cada cosa meva que s'ha publicat aquí, allà ha despertat força interès. Intento créixer a poc a poc. 

--El títol, 'Climax', resulta d'allò més suggerent. 

 

--En realitat fa referència al que estic vivint. Em sento en el moment més alt i potent de la meva carrera. Encara que això de clímax tothom  ho associa a altres temes... més complicats. A més, el  vaig escollir perquè és només una paraula i perquè s'escriu igual en castellà i en anglès. 

--I torna al pop rock.

 

--He provat altres coses, però em quedo amb el pop rock, que, al final, és el que més disfruto. 

--¿Faria un canvi radical de 'look' com la cantant Miley Cyrus? 

 

--Mai diguis mai, perquè mai se sap. A mi, el canvi que Miley ha fet em sembla molt bé. És arriscat, però m'agrada que ho sigui. Ella ho tenia clar i punt. Encara que també és veritat que venint de Disney ­Channel... Potser aquí hi ha la causa. És que és molt fàcil catalogar algú i marcar una imatge. I, després, intentar esborrar-la... De mi diuen que si sóc una bona nena. Això, sense conèixer-me. Però, encara que sembli dolça, no sóc un angelet. 

--Una mica el que li està passant a 'Tu cara...' Li demanen que no sigui tan angelical, però si canta 'There must be an angel' és lògic, ¿no?

 

--Sí, en el cas de la imitació d'Annie Lennox, d'Eurythmics, és veritat que és una cantant amb moltíssim ímpetu i força. Però, en aquella actuació que em va tocar defensar, estava imitant el videoclip original, on crec que hi ha molta dolçor. És un angelet. Encara que el que jo vull  és fer bones actuacions i estar contenta amb el meu treball. 

--Les protagonistes del seu disc no són en absolut bones nenes...

 

--[Riu] Sí, són canyeres. Una cosa  que caracteritza als meus discos és allò de '¡visca el poder femení!' 

--Per ser una dona a qui la vida sembla somriure-li, la veig combativa...

 

--Tinc una cançó, 'Finish line' (Sóc capaç), que m'encanta, perquè va d'això: s'ha acabat una relació i jo vull tirar endavant, seguiré, perquè sóc forta i puc valer-me per mi mateixa. No em fa falta ningú per caminar. 

--El missatge és positiu.

 --És que sempre tinc cançons positives als meus discos. A 'Siempre sale el sol', que vaig compondre jo, intento dir que no s'ha de veure tot tan negre, perquè al final surt el sol i les coses dolentes passaran. Busco animar la gent que escolta el disc.  

--El gran poder de la música.

 

--En el meu disc hi ha amor i desamor, però, no només això, perquè hi ha més coses en la vida. Al llarg dels anys he après que amb la teva música pots arribar a molta gent. M'han arribat comentaris del tipus: «Gràcies a la teva música he pogut sortir d'una depressió». I aquestes coses són les que més m'omplen, perquè poder ajudar la gent és una cosa increïble. 

--A Carolina Ferre, concursant de la primera edició, li deien malalts hospitalitzats que 'Tu cara me suena' era la seva única alegria. 

Notícies relacionades

‘La voz kids’ torna a Antena 3

El negoci de la tele

 

--És molt fort. Mira, se m'han posat els cabells de punta. Aquestes  coses són les que importen. Tant de bo la gent disfruti amb el programa, que s'oblidi una mica dels seus problemes, de malalties i altres, i que passi una estoneta agradable, que, al final, és el que val més en aquesta vida.