Santi Millán: "Als catalans se'ns hauria de reconèixer el dret a decidir"

Passa per ser un dels Leonardos da Vinci de les arts escèniques espanyoles. Ha tocat el teatre, el cine, la televisió, l'espectacle musical, la presentació, el 'docureality'... Res se li resisteix a aquest barceloní de 44 anys (en farà 45 el 13 de setembre) que va començar en l'humor amb La Cubana i ha acabat encarnant un hipersensible fisioterapeuta que cura els seus pacients amb l'ànima. A través del personatge dePablo a 'Frágiles', la sèrie de la qual Tele 5 emet la segona temporada aquest estiu,Santi Millán s'ha destapat com un actor dramàtic en tota regla.

-¿Com és la segona temporada de 'Frágiles'? ¿El fet que Ana (Sandra Ferrús), la seva dona en la ficció, s'hagi despertat del coma ho canvia tot?

-En aquesta segona entrega hi ha evolució, però la sèrie és molt continuista, segueix amb els mateixos valors. Encara que aporta coses noves, un punt una mica més lluminós.

-¿I d'on li ve aquesta nova lluminositat?

-Doncs, entre altres coses, de les incorporacions de Ginés García Millán (Mario) i César Camino (Jorge), amb personatges que ens aporten una mica de vida a mi (Pablo) i a Lola (Ruth Núñez). Pablo es troba en la primera temporada en un moment complicat de la seva vida, amb la seva dona en coma i centrat només en la feina. Això el fa oblidar-se de si mateix i de la seva vida.

-¿Què suposa per a ell el retrobament amb el seu amic Mario?

-L'aparició del personatge interpretat per Ginés fa que descobreixi que a la vida hi ha altres coses.  Però en el triangle amorós de Pablo amb la seva dona i amb Teresa (Elia Galera) hi entra Mario. Això farà que es compliquin una mica les coses.

-Parlant de triangle amorós, ¿vostè creu que es pot estimar dues dones a la vegada?

-Sí, i no estar boig. Ara de debò, crec en aquesta possibilitat. Pablo es troba en una disjuntiva important perquè està entre dues dones. Per un costat hi ha Ana, la seva dona, que representa l'estabilitat, allò conegut, el carinyo, l'experiència... I per un altre Teresa, que és allò desconegut, la passió, la pell... És una decisió complicada que tindrà pendent al llarg d'aquesta segona temporada. I a més, els esdeveniments no l'ajudar en res.

-A vostè, bregat als escenaris, li deu haver costat poc adaptar-se al mètode d'improvisació dels diàlegs que utilitza aquesta sèrie, ¿no?

-La veritat és que em trobo còmode improvisant. M'ho passo bé, perquè m'agrada molt aquesta manera de treballar.

-Hi ha molta gent que s'ha sorprès al descobrir un altre Santi Millán menys gamberro...

-Probablement, sí. Tota la gent que no m'havia vist fer un altre tipus de paper em deu haver descobert un registre més dramàtic.

-¿No se senten una mica menyspreats per Tele 5 a l'haver-se programat la sèrie en ple estiu, quan hi ha menys audiència?

-No tinc aquesta sensació, perquè conec el producte i nosaltres el fem com si fos el millor que s'està fent en televisió, cosa que a més crec que és així. Si Tele 5 considerés la sèrie un producte menor, no l'hauria renovat, perquè no hauria apostat per ella i l'hauria cancel·lat. La lliçó que vam aprendre va ser la de l'any passat: una de les seves apostes va ser estrenar-la a l'estiu, circumstància que ens va ajudar més que perjudicar-nos. I si ara som aquí, molt probablement ha estat per això.

-¿Quan se'l podrà veure treballant a Catalunya?

-El 13 de setembre torno al teatre al Club Capitol-Sala Pepe Rubianes de Barcelona amb 'Santi Millán live'. Faré una temporada allà, perquè hi vam estar a l'abril i ens va anar molt bé. Vam quedar tan contents que hem decidit reprendre la funció al setembre.

-Resulta inevitable preguntar-li a un barceloní com vostè com està vivint la deriva sobiranista o independentista.

-Em sembla perfecte que cadascú vulgui ser el que vulgui ser. Crec que en això no hi ha d'haver discussió. Si tu et sents com et sents... Jo crec que el més interessant és que la deriva sobiranista no va en contra de ningú. El problema és que hi ha vegades que aquesta visió no es té des de la resta de l'Estat. És simplement reafirmar el que la gent sent i creu. No és no em sento espanyol, sinó em sento català. I crec que contra això no s'hi pot anar.

-¿Significa això que és partidari que es reconegui a Catalunya el dret a decidir el seu futur i es convoqui una consulta popular?

-Crec que sí. Que la gent pugui decidir sobre la seva vida i el seu futur em sembla tan bàsic...

Notícies relacionades

TV3 renova les cares dels seus 'Telenotícies', amb la baixa de Ramon Pellicer

Andreu Buenafuente: «A hores d’ara ja no em preocupa aixecar polseguera»

-I vostè, ¿què votaria si se celebrés un referèndum sobre la independència de Catalunya?

-Quan facin aquesta consulta i formulin la pregunta corresponent, miraré a veure la resposta.