Tom Riley: "Amb Da Vinci em sento com si hagués tocat sostre"
El jove actor britànic protagonitza la nova sèrie del canal de pagament Fox 'Da Vinci's demons'

Tom Riley i, en segon pla, Laura Haddock, en una imatge de ’Da Vinci’s demons’. /
Tom Riley(Maidstone, Kent, Anglaterra, 1981) es posa en la pell d'un dels personatges més sorprenents que ha creat la història de la humanitat en la sèrie 'Da Vinci's demons', que estrena el canal de pagament Fox (22.20). ARiley se l'ha pogut veure en papers diversos tant a la petita pantalla ('Monroe', 'Persiguiendo a Jane Austen') com al cine ('Happy ever afters', 'Vaya par de productoreX'). Però és als escenaris on ha adquirit taules participant en nombroses produccions de la prestigiosaRoyal Court Theatre. La seva màxima és: "Fes una bona feina i disfruta-ho".
--¿Vostè és molt conegut a Anglaterra, però no a fora. Interpreta el Leonardo més sexi que hem vist mai. ¿Creu que es podria convertir en un 'sex symbol' com alguns altres actors joves que apareixen a la tele? --
Jo no diria que sóc un 'sex symbol' a Anglaterra (riu). Però durant els últims cinc anys estic treballant ininterrompudament... Vaig començar molt tard la meva carrera d'actor. Ja tenia 24 o 25 anys.
--¿Com ha afrontat les escenes d'alt voltatge sexual? --
No són gens còmodes, perquè estàs despullat en una habitació molt freda; en el nostre cas, amb un operador de càmera que respira a plens pulmonsi, per tant, la situació no es prestava a les sensacions més sexis del món, però acabes serrant les dents i segueixes endavant. En el cas de Laura Haddock i jo, se'ns escapava el riure tonto, perquè sabíem que ens havíem de sentir còmodes. Vam passar molt temps junts, sentint-nos còmodes l'un amb l'altre.
--¿Com han tractat la sexualitat de Leonardo?
--Vaig ser molt inflexible en el fet que havien d'incloure's tots els aspectes de l'especulació sobre ell. Encara que el veiem amb una dona en el primer episodi, no s'ha de dir que era un donjoan: la utilitza per a un fi. Quan un home viu fascinat per tot, ¿per què no s'havia de sentir atret per tots els aspectes de la forma humana, tant d'homes com de dones?
--¿Què el va seduir del projecte?
--El guió és extraordinari. El primer episodi va com un coet, però a mesura que la sèrie avança es va veient més qui és Leonardo com a home. Era un desafiament que no volia rebutjar. És un d'aquells guions que llegeixes i dius: "¡Sí, sí, per favor!".
--¿I del personatge de Da Vinci?
--La part més humana: la seva incapacitat per quedar-se quiet, amb la ment constantment en funcionament, el seu gairebé trastorn de dèficit d'atenció, el seu autisme límit, que fins a cert punt fos socialment inepte, però al mateix temps pogués ser prou encantador per poder arribar a fer les coses que va fer... He tingut l'oportunitat d'interpretar un personatge amb una personalitat enormement contradictòria.
--¿Què representaria Leonardo en la societat actual?
--¡Aquesta és una bona pregunta! No estic segur sobre com l'entendríem: si acabaria ocupant una posició de poder o si seria un revolucionari clandestí. En la versió que hem fet no és una persona que cregui en l'autoritat o la religió organitzades, i aquestes coses encara existeixen en l'actualitat.
--¿Visitaria molt el psiquiatre? --
Crec que el psiquiatre seria ell.
--¿En quin moment va sentir que havia captat el personatge? --
Em va encantar una escena on Leonardo diu: «Tot el que es pugui somiar, algun dia es podrà construir». Per a mi, la idea que la imaginació hauria de ser el nostre únic fi fue la revelació de qui era. I és increïble. Això lo resumeix tot.
--¿Té por de les crítiques? --
Som conscients que hem creat el nostre propi món, no és un renaixement potencialment. És decididament anàrquic en un sentit històric. Sabem que no hi havia carreteres, ni pantalons, però com que el nostre Leonardo tenia tanta visió de futur vam voler crear un món al seu voltant que fos d'una sola peça, amb tocs moderns, que tingués moments anacrònics. He volgut ser tan respectuós amb la llegenda i amb l'home com he pogut.
--Vostès el presenten com un superheroi, però no és el típic superheroi. --
L'única cosa que uneix els superherois en general és que tendeixen a ser 'outsiders', com Peter Parker (Spiderman) o el multimilionari Bruce Wayne (Batman). En el cas de Leonardo, és la seva ment el que el converteix en un 'outsider', el que el fa viure increïblement aïllat.
Notícies relacionades--¿Li agradaria interpretar algun altre heroi? --
Em sento com si hagués tocat sostre. M'encantaria dir que hi ha algú més inspirador, més interessant i més complex que Leonardo, però seria molt difícil trobar-lo.
- Un policia de Badalona serà jutjat per falsejar quilometratge
- Electricitat Causes de l’apagada i solucions perquè no es repeteixi: els experts vaticinen què passarà a partir d’ara a Espanya
- La nadinemania conquereix el món de l’òpera
- Els vàpers tornen a les platges de BCN després d’un revés judicial
- Habitatge Gonzalo Bernardos avisa els espanyols: «Els que es vulguin comprar una casa s’han d’afanyar»
- Desenes de canals de YouTube amaguen continguts gore, fetitxistes i macabres en suposats vídeos per a infants
- Del 'chemsex' al 'slam': creix l’ús de drogues per via intravenosa durant les relacions sexuals
- Guerra comercial Catalunya s’organitza per minimitzar l’efecte dels aranzels cap a les 1.200 empreses alimentàries que exporten als EUA
- Electricitat Causes de l’apagada i solucions perquè no es repeteixi: els experts vaticinen què passarà a partir d’ara a Espanya
- Tiktok Un cuiner xinès destapa quin és el client més rendible en un bufet i el que menys