La família de la mort

Van fer la primera emissió el 5 de maig, parlant tots alhora, i van acabar ahir, 18 de juny, parlant tots alhora, sense oferir la més mínima voluntat d’un aprenentatge televisiu, ni la mica de llicència per escoltar l’altre sense interrompre’l. Tan sols ha dominat el crit d’un contertulià sobre. Així que ni els espectadors hem aconseguit entendre res, ni els integrants de La familia han après res.

Venien d’haver-ne vist de tots colors i el to va ser d’"apartin-se que els ensenyarem com es produeix l’entreteniment a la televisió". Per això l’expectació, cosa que no vol dir pressió, era majúscula, amb un pressupost fora de mercat i un projecte amb una magnitud que ens va passar per la cara una desmesurada benvinguda amb una impròpia desfilada de carrosses, per acabar firmant aquest dilluns un trist 4,3% d’audiència, la qual cosa verifica que objectivament no hi ha cap raó professional que defensi la continuïtat d’un programa insostenible.

En aquesta columna ho vaig avisar un mes abans de l’estrena: "No ho veig", vaig apuntar, argumentant que era un espai que "per les seves cares i el seu to no lligava gens ni mica amb la tele pública". Així ha sigut. Un programa que era un vestit perfecte per a la Mediaset de fa una dècada però que per a La 1 del 2025, amb els mateixos personatges, era un invent que feia olor de mort amb un fracàs que s’ha de repartir a parts iguals entre els que han aparegut en pantalla, la productora i la corporació pública, que ha tingut massa paciència a l’hora de comprovar el degoteig d’un enfonsament que ha sigut un espantall televisiu. M’encantarà comprovar si a partir d’ara hi haurà altres programes, d’altres productores, amb els quals tindran tanta paciència i ajudes de la corporació com aquest pseudoproducte de La Osa Producciones.

Notícies relacionades

El ball de Paloma i Risto

Així seran els nous platós del Telenotícies: adéu al croma i càmeres 360 graus

Dimarts, cap al final de la seva penúltima emissió, vaig comprovar els qui sense cap vergonya van faltar al respecte als seus propis companys i espectadors: l’anomenada princesa del poble i una tal Alba Carrillo ni tan sols van esperar que aparegués el copyright i es van aixecar del sofà a recollir les seves pertinences, mentre els seus col·legues acomiadaven el programa. Queden avisats els futurs operadors sobre el seu compromís grupal.

Des d’avui el programa Aquí la Tierra amplia l’horari: entreteniment sense carrosses i sense la pretensió de donar lliçons a ningú. Tan sols servei públic. Gràcies.