El ball de Paloma i Risto

I dilluns em vaig enganxar al Chéster que a Cuatro van protagonitzar Paloma San Basilio i Risto Mejide. A mi m’agrada més aquest Risto del Chéster, quan està sol jugant un partit de tennis amb el seu convidat, que quan interpreta el paper de dolent en el jurat a Got talent, a Factor X, o ja fa 24 anys en aquella llunyana edició d’OT 1. Fins i tot m’agrada més que quan condueix el Todo es mentira, perquè està pendent de massa coses. Al Chéster hi és ell i la persona.

Vaig comprovar que Paloma, amb qui comparteixo condició de boomer, segueix sent fantàstica. Idees clares, ment oberta i amb respostes ràpides... Ella ens va regalar la següent reflexió: "La feina s’ha de fer des de la igualtat d’oportunitats de la gent. Jo no vull que em contractin perquè soc dona, ni tampoc si fos trans". Impecable.

Cap al final de la xerrada, perquè va ser una deliciosa xerrada més que una entrevista, Risto es va treure de la butxaca de l’americana el telèfon mòbil, va mirar al seu voltant i va advertir l’equip: "Això no està preparat, ni res..., així que m’és igual com surti". M’encanten aquests "m’és igual", aquestes sortides de guió, tot i que sapiguem que la millor improvisació (i més a la televisió) sempre és la que està preparada. El moment va ser genuí.

Notícies relacionades

La Lliga dels 50 euros

El progrés i l’espera

"Risto, ¿què vols fer?", va expressar l’artista. I ell va dir: "Li direm al mòbil que des de la intel·ligència artificial ens creï una cançó. ¿De què la fem, Paloma?". I ella no va dubtar un segon: "Doncs del vol d’un ocell en l’aire..., d’estil fluid". D’acord. "¡Ah! I amb una referència big band".

Al cap de pocs segons va sonar una cançó, amb una base big band, tots dos es van aixecar i es van posar a ballar. Va ser un moment televisiu dolç i inesperat, un final feliç, un marxar al llit amb el somriure als llavis..., als que el vèiem, em refereixo. Acabant el ball, Risto va assegurar amb la seva fredor habitual: "Estic ballant amb Paloma San Basilio, no m’ho puc creure. Moltes gràcies". I ella va xiuxiuejar, amb la veu baixeta: "De res". Un final immillorable.