«El meu somni era fer una història d'amor»

Macarena García (Madrid, 1988), la Vera de Luna, el misterio de Calenda, acaba de rebre el Goya com a millor actriu revelació per Blancaneu, paper que també li va reportar la Concha de Plata al Festival de Sant Sebastià. Abans ja havia despuntat en produccions televisives com El internado, Punta Escarlata i Amar en tiempos revueltos.

-Li va dedicar el Goya al seu germà. Li va dir: «Sóc aquí gràcies a tu». Expliqui's.

-Ell era actor abans que jo i em va inculcar la passió per la interpretació. Va ser ell qui em va parlar del càsting de Blancaneu. I m'ha ajudat a preparar moltíssims personatges fins a les tantes de la matinada.

-En una gala dels Goya tan marcada per les reivindicacions socials, el seu discurs només va ser d'agraïment.

-Cadascú ha de fer el que vulgui, i entenc que hi hagués gent que pensés que havia de defensar certes coses. Per a mi, personalment, era la primera vegada que hi era, i em venia de gust disfrutar-ho i compartir-ho amb la gent que estimo.

-¿Pensa continuar compaginant cine i televisió després del Goya?

-El que vull fer és projectes en què confiï i que m'emocionin. Ara em ve de gust fer cine, però també m'encanta la televisió. No noto gaires diferències.

-En televisió tot és més ràpid.

-Sí, però com que vam tenir tan poc temps per fer Blancaneu... Vaig fer milers de plans en un dia i la majoria de les escenes van ser a la primera presa. Al final vaig treballar més ràpid que en una sèrie. El que sí que és més còmode en el cine és que tens un personatge tancat, amb un principi i un final, mentre que a la tele vas descobrint què et trobaràs a mesura que passa el temps.

-¿I què passarà amb Vera a Luna...? En aquesta segona temporada no se li presenta una situació fàcil després de l'aparició per sorpresa del seu pare biològic.

-La seva arribada portarà molts conflictes familiars, i això fa que les relacions amb la seva mare i amb el seu pare adoptiu siguin molt fortes. Passa el mateix amb la seva colla d'amics, que estaran més units que mai. En aquesta temporada, totes les relacions estan més consolidades.

-¿I la seva relació amb Nacho (Fran Perea) tirarà endavant malgrat totes les traves?

-Vera continuarà intentant que el seu amor funcioni, encara que tinguin aquesta relació d'estira-i-arronsa. Quan vaig llegir el guió em vaig sentir molt afortunada, perquè sempre havia somiat interpretar una història d'amor així, i sóc superfan de pel·lícules com Love actually o Notting Hill. Hi ha escenes de Nacho i Vera que crec que seran les més boniques que faré mai.

-¿En què s'assembla a Vera?

-Sóc bastant romàntica i apassionada i crec que, com ella, tinc relacions fortes amb la meva família i els meus amics. Però no sóc tan cabuda ni esbojarrada.

-¿Què n'ha après?

-Ha estat un personatge diferent dels que havia fet i he estat envoltada de grans actors de qui he après molt.

-¿Era tan diferent de la Chelo d'Amar en tiempos revueltos que aquest va ser el detonant per deixar la sèrie?

-Me'n vaig anar d'Amar... perquè vaig decidir que feia molt de temps que hi era. Em van sortir altres projectes i m'anava bé el canvi.

-¿No li va fer pena que matessin Chelo a Amar...?

-¡Moltíssima! Quan m'ho va dir el director, vaig sentir com si em passés a mi. Vaig plorar molt. Però crec que els guionistes saben per què ho fan.

-Va començar fent teatre musical amb High School Musical, que va protagonitzar amb Daniel Diges, finalista de Tu cara me suena. ¿No aniria a un programa d'aquest tipus? Perquè seria la concursant perfecta: sap cantar, ballar i interpretar.

-M'encanta cantar i he fet musicals, però no sóc cantant. Tampoc és el que m'agrada. Cantaria en un paper, però no en un concurs.

Notícies relacionades

La tele en vertical

El festival dels diners

-Aquest xou té molta part còmica. ¿Li falta explotar aquesta faceta?

-És que em veig més en papers dramàtics. M'agradaria fer comèdia, però no sé si en seria capaç.