'La voz' de la Xina es tanca amb acusacions de tongo

La versió xinesa de l'exitós concurs musicalLa vozva acabar divendres passat amb un guanyador tan previsible com discutit. Quan Liang Bo va començar a entonar l'embafadora melodia deXina, t'estimo,ja s'intuïa que la victòria no se li escaparia per gaires galls que encadenés. Les cançons de propaganda són tradicionalment ben ponderades a la televisió xinesa i el context polític sensible va subratllar el seu encert: la Xina celebrava llavors el seu Dia Nacional (Mao havia fundat el país 63 anys enrere) i el mes que ve organitzarà el Congrés del Partit Comunista de la Xina, que escollirà els nous líders.

La votació popular el va coronar per sobre de Wu Mochou, el seu principal rival, que va cometre l'error de cenyir-se a un repertori asèptic. Els internautes ràpidament van abocar els dubtes sobre la veracitat del recompte, van apuntar al tongo i van criticar Liang per oportunista. Molts, no obstant, ja donaven per segura la seva victòria abans que sortís a l'escenari al·ludint al seu arbre genealògic. En els dies anteriors a la final es va filtrar a la xarxa que el seu pare és l'accionista més important de Jiaduobao, la poderosa marca de refrescos de te que patrocina el programa. De fet, a Liang ja se'l coneix com el «senyor Jiaduobao».

TUPINADA // Amb el poder i el capital de la seva banda, el resultat va ser el previsible. Alguns internautes han denunciat la tupinada. Per la xarxa circulen captures de pantalla del mòbil que certifiquen que els intents per votar altres participants eren tossudament retornats mentre que la xarxa es restituïa miraculosament quan es votava per Liang.

Notícies relacionades

Canvi a ‘Informe semanal’

Platós, Wyoming i Pérez-Reverte

«Això consisteix bàsicament en amistats, teatre i la censura d'internet. ¡Bravo!», va escriure al seu compte de Weibo (la versió xinesa de Twitter) l'actriu Wang Ruoxin. Hu Yeqiu, un cèlebre comentarista polític, va relacionar el desenllaç televisiu amb l'actualitat nacional: «És com la borsa xinesa: comença a dalt i acaba a baix; com la societat xinesa: caòtica i desordenada; com l'economia: números vagues; com la política: escollir la gent basant-se en les seves arrels».

El programa es va començar a emetre al juliol pel canal Zhejiang TV (una província manufacturera de la costa oriental) i ràpidament es va convertir en el programa més vist, amb al voltant d'un 40% de quota de pantalla els divendres al vespre. Utilitza el format creat per la televisió holandesa, que ha estat exportat a una trentena de països, Espanya entre ells. Al concurs a la Xina no li ha faltat l'èxit ni les polèmiques. Un participant va denunciar que la cadena els empenyia a firmar contractes lleonins pels quals havien de cedir el 80% de tots els seus ingressos durant els vuit anys següents. Els que s'hi havien negat, assegurava, eren expulsats més ràpidament. Un representant de la cadena es va afanyar a negar les acusacions.