Marc Balaguer: "A 'Polseres vermelles' semblem unes criatures"

Gràcies a un càsting,Marc Balaguer (Sabadell, 1995) va ser seleccionat per participar en 'Herois', pel·lícula en què va coincidir ambPau Freixas, director de'Polseres vermelles'. Després de l'enrenou que aquesta sèrie de Televisió de Catalunya i Filmax va muntar entre l'audiència juvenil de Catalunya, ara triomfa a A-3. Balaguer és el Toni, un nano dolç i de sàvies reflexions (el llest, li diuen). El rodatge de la segona temporada de 'Polseres...' li ha robat les vacances.

--Un altre estiu sense descansar... ¿No és un drama per a vostè?

--Hi estic acostumat: primer va ser 'Herois', després la primera temporada de 'Polseres'. Després vaig descansar i ara estem treballant en la segona. Des de fa tres anys, aquestes són les meves vacances.

--¿Tenia clar com respondria el públic en l'estrena de 'Pulseras rojas' a A-3?

--Estava una mica nerviós, perquè no sabia com reaccionaria la gent. Fora de Catalunya, no vaig saber ni com havia funcionat al canal TNT. Teníem interacció amb els seguidors, però la majoria eren d'aquí. Vaig veure la primera emissió d'Antena 3 a través de Twitter i va ser molt 'heavy'. La gent ens deia que els havia agradat molt, tot i que també vam rebre alguna crítica. Estem molt contents.

--El primer dia van aconseguir, a més, sis etiquetes a Twitter.

--Sí, va ser molt impressionant. Fins i tot vam ser trending topic mundial durant uns minuts. La veritat és que no ens ho esperàvem.

--¿Què va pensar a l'escoltar per primera vegada el Toni, el seu personatge, amb una veu que no era la seva?

--Em vaig notar molt estrany. Quan et veus a la tele ja et notes una veu diferent. Però com que, a més a més, aquesta no era la teva, era fins i tot més estrany. Sents la veu de tots els personatges i no et quadren amb la cara. En algun moment, vaig canviar a la versió original, perquè volia escoltar la meva veu, però gairebé tot ho vaig veure en castellà per comprovar què havia fet A-3. Els actors que han fet el doblatge no han actuat, només han posat la veu. Nosaltres, al fer el doblatge en castellà, vam intentar fer el mateix que quan actuàvem.

--Al no ser professionals de la matèria, sembla que el seu doblatge no era al cent per cent correcte. ¿El va molestar el canvi?

--Em va saber greu, perquè a TNT sí que havien sortit les nostres veus. Sí que vaig veure en un parell de capítols que la veu no quadrava, però almenys era la nostra i penses que la feina que has fet ha servit per a alguna cosa. No sabem doblar, és veritat, i em sembla bé que A-3 ho hagi fet, però em sento molt estrany.

--¿Està preparat perquè el tornin a perseguir els fans?

--Amb aquest nova visualització encara no ha passat res. L'altre dia anava amb el meu pare en cotxe i passava un grup de nens d'uns 10 anys i sí que vaig sentir una nena que deia: 'Mira, aquell és el de 'Polseres vermelles'. Això va ser l'endemà de l'estrena a A-3. Però no ha passat res més, perquè som a la casa de colònies i no hem tingut l'ocasió de sortir per comprovar les reaccions.

--A vostè l'havien arribat a seguir fins a l'escola de teatre...

--Van passar coses així, sí, ¡fins i tot em van seguir a casa alguna vegada'! Però ara s'agraeix tenir una mica de pau. El descans ens va anar molt bé.

--¿Havia arribat a sentir-se aclaparat?

--El fet d'anar a un lloc i no poder-te ni moure es troba a faltar. Ara et demanen una foto, però no és res comparat amb el que passava abans.

--O sigui, ha aconseguit recuperar el Marc Balaguer...

--Sí. A vegades m'havia d'amagar. Ara ja no. La gent et mira, et fa alguna foto... I ja està.

--¿Què han comentat entre vostès al tornar a veure la sèrie?

--Tots estem d'acord que ens veiem molt més petits i una mica més grassos, amb les cares més rodones. ¡Semblem unes criatures! L'Igor (el Jordi) és el que ha canviat més, els altres no tant, potser la veu una mica. Però és normal.

--¿Com han sigut els primers dies de rodatge de la segona entrega?

--Poc estressants. Jo pensava que aniríem més ràpid, però és com la primera temporada. Tenim molt bon rotllo i, fins i tot, algun dia hem acabat més aviat.

--¿Hi ha observat diferències?

--Tots hem madurat: nosaltres, l'equip, els personatges... Fa dos anys, el primer dia tot era molt incòmode. Ens feia molta vergonya, però ara ja coneixem els nostres defectes, les coses que ens agraden a cadascun... Hi ha molta més confiança.

--¿Com seran aquests capítols?

--Millors que els anteriors. Però seran molt durs: el teleespectador plorarà més. I això és el que fa que sigui millor. No tornarem a fer escenes lúdiques, com la del tren. Ara reflecteix la vida real i els seus problemes. Cadascun tenim una trama molt concreta. No puc explicar-li res més.

--¿I el Toni ha madurat?

--No ha canviat gaire: és una mica més madur, però no gaire, perquè li costa relacionar-se amb la gent. Vol demostrar que té amics. I lluitarà tota la temporada per ells, els 'Polseres'. Sempre vol tenir les persones que l'estimen al voltant. I torna a l'hospital des del capítol u.

--¿S'haurà de rapar el cap aquest vegada?

--No sé si ho puc dir. De moment, no, però no em molestaria.

--El fet que Spielberg en prepari una versió per als EUA ha sigut una excel·lent notícia...

--Només sabem que al setembre se'n grava el pilot. És emocionant, però ho vivim en la distància.

--¿Com li agradaria que fos el Toni en l'adaptació americana?

--No hi he pensat gaire, però m'agradaria que s'assemblés una mica a mi, no físicament, sinó com a personatge. Que fos molt tendre.

--¿I el Marc Balaguer què ha après del seu personatge?

--El Toni ho dóna tot per complir els objectius que té. En aquest cas, l'amistat és el primer.

Notícies relacionades

‘La voz kids’ torna a Antena 3

El negoci de la tele

--¿Si 'Polseres...' no hagués tingut la resposta esperada, hauria suposat una gran decepció?

--No. Nosaltres hem fet la nostra feina i, a partir d'aquí, són els teleespectadors els que decideixen.