Gala Fran Llorente

S'anomena gala dels Premis de l'Acadèmia de Televisió, però aquest any els ha sortit la galaFran Llorente. El director acabat de cessar dels Informatius de TVE, assegut al pati de butaques, va anar rebent, visiblement emocionat, els elogis dels premiats. Destaquem el momentJordi Évole,que va advertir:«Cada vegada que canvia el Govern, canvien els directius de TVE. Passa el mateix a les cadenes autonòmiques. Sembla que hi ha polítics que no han entès que les televisions públiques no són seves». I quanÉvoleva tornar a sortir, per recollir el seu segon premi, ens va deparar un cop de sarcasme dels seus, tan disfrutables i amb tanta mordacitat, dient:«Després de la meva primera intervenció em diuen a Twitter que m'he tancat les portes de TVE. Bé, doncs aquest segon premi el dedico a Alfredo Urdaci. A l'Urdaci monologuista»,i va esclatar entre els assistents una burla molt bonica.Ana Pastor, quan va pujar a l'escenari, també va dedicar el premi aLlorente-els del canal 24 hores i els delTelediariotambé ho van fer-, iAna va afegir una floreta:«Espero poder seguir mirant als ulls el meu fill, perquè mai pensi que he ajupit el cap davant el poder, fos quin fos i es digués com es digués». ¡Ahh! Viure dret i no arrossegant-se, sí senyora. Mantenir-se dret en aquesta professió cada vegada resulta més difícil: la tendència és a tractar-nos com gossos, posar-nos un morrió i fer-nos bordar només cap on el poder -polític o empresarial- desitja. M'ha agradat aquesta gala de l'Acadèmia. Ràpida, sense floritures pseudoartístiques, al gra, directa i al cap. El cap deFran Llorenteha quedat llorejat de per vida per a la petita intrahistòria de la televisió. Ja veurem com quedarà d'aquí un temps el que ara el Govern ha nomenat per ocupar el lloc deLlorente.Seguim les ensenyances de la Bíblia: per les seves obres els coneixereu.

CUNÍ VISITA TV-3 .-Excitació aEls matins(TV-3), ahir, per la visita deCuní.Va rebre un massatge molt complet. NomésEmpar Moliner, amb la seva mordaç impertinència, es va atrevir a assajar l'art de la puntualització. Va ser quanCuníva emfatitzar pomposament:«A mi ningú m'ha dit mai, a l'empresa on treballo, què és el que no puc dir». ¡Ah! Se'l va mirar llavors l'Emparamb cristiana comprensió, i va advertir:«Sovint no fa ni falta que t'ho diguin ¿eh?». Cuní va sol·licitar aigua immediatament.