'Olor de colònia' es fa telefilm

Després de l'excel·lent acollida de l'adaptació del llibre de Jaume CabréLes veus del Pamano, Televisió de Catalunya torna a apostar pels èxits literaris amb la versió televisiva d'Olor de colònia, primera obra de l'escriptora Sílvia Alcàntara i un dels llibres més venuts en català dels últims anys. La productora catalana Diagonal TV (Amar en tiempos revueltos, Bandolera, Isabel...) és l'empresa encarregada de posar imatges a l'obra, que constarà de dos episodis de 80 minuts cada un i que dirigeix Lluís Maria Güell (Ermessenda, Les veus del Pamano, La señora...).

Ambientada als anys 50 i 60 del segle passat,Olor de colònianarra la vida en una colònia tèxtil del Llobregat, i es basa en la pròpia experiència de l'autora, que va viure en un d'aquests centres industrials. A la novel·la, la colònia és la fictícia Filats i Teixits Viladomat S.A. Un incendi el 1952 (que obre la trama) i la posterior decadència d'aquesta fàbrica a partir dels anys 60 (que la tanca) permet a l'autora desenvolupar una sèrie d'històries paral·leles que mostren com era la vida en aquelles colònies. «Amb aquesta minisèrie es fa un homenatge a una part molt important de la nostra cultura industrial», afirma Güell.

Encara que no està prevista l'estrena a TV-3 fins a la temporada que ve, Diagonal TV ja ha iniciat la gravació del nou telefilm. Així, aquesta setmana, el rodatge s'ha realitzat a la Torre de l'Amo, de la colònia tèxtil de Viladomiu Nou (Berguedà). Segons avança Güell, la minisèrie es rodarà a diverses colònies del Berguedà, per aprofitar els escenaris que es necessiten a cada escena: Cal Prat, Cal Pons, Viladomiu Nou, Cal Marçal, Cal Bassacs, Cal Cases i Cal Vidal. Aquesta última és on està ambientada la novel·la.

PROTAGONISME CORAL // Pep Planas, Maria Molins, Míriam Iscla, Toni Sevilla, Fermí Reixach i Marta Angelat són els protagonistes de la producció, que compta amb la participació de 200 figurants del Berguedà. Als càstings s'hi van presentar gairebé 2.000 persones, afirma el director, «però es va fer una selecció

Notícies relacionades

Glòries eternes

Una ‘carxofada’ a Àngel Llàcer

-puntualitza-, perquè els figurants han de coincidir amb els personatges i també han de tenir experiència en el món dels telers i de la manipulació dels teixits, perquè ens ajudin a explicar bé com passaven les coses als anys 50 i 60».

Güell afirma que intenten «respectar l'esperit de la novel·la», malgrat que el llenguatge televisiu és molt diferent del literari. «La novel·la descriu bàsicament un món, uns personatges i unes situacions sempre des d'una visió molt autobiogràfica -explica el director-, i tot això ho hem convertit en una història que fa viure i relacionar uns personatges».