Rapada a l'Àfrica

Encara que ha estat un acte voluntari i ningú l'ha forçat, la submissió a la qual s'ha prestat la granadinaCuquiha estat tremenda (Pekín Exprés: Aventura en África, Cuatro). Per estalviar-se les vicissituds de l'etapa Kenya-Tanzània, i davant l'esquer que si acceptava la proposició que li formulavaJesús Vázquezdormiria amb la seva parella en un fantàstic hotel de quatre estrelles,Cuqui ha acceptat rapar-se la llarga cabellera, una bellesa capil·lar que feia anys que estava cultivant. La rapada es va fer en una humil barberia kenyana, un cau que alhora queBarber Shoptambé era rupestre locutori telefònic.Cuquiplorava mentre l'africà li anava rapant el cap amb la màquina. I mentre els daurats flocs anaven caient de forma implacable, una dolorosa pluja de llàgrimes els anava xopant. ¡Ah! Quina estampa. Encara que incruenta, va resultar molt punyent. Al final li va dir al seu companyDaniel, que també havia estat rapat:«¿M'estimaràs igual? ¿Segur?... Mira, hi deu haver al món dones més guapes, ¡però no amb més collons!». ¡Ah! Que es consoliCuquirecordant aquella genial resposta de l'escriptor uruguaiàEduardo Galeanoa un que li va dir que s'estava quedant calb:«Si els cabells fossin importants, estarien dins del cap, no fora». Exacte.

UNA ALTRA MIRADA -.I mentre les cadenes privades van a l'Àfrica per fer concursets més o menys simpàtics, esquitxats de lleons i girafes en l'ociositat dels pintorescos parcs nacionals, altres cadenes, les públiques, segueixen anant a aquest continent per ensenyar-nos una altra realitat: el que està passant amb la vida de moltíssims africans.Informe semanal (TVE-1) ha enviat aquesta setmanaVicente Romeroa Somàlia. Ens ha mostrat els camps de refugiats. Centenars de milers de persones amuntegades en una provisionalitat que ja dura 20 anys. És tant el seu desemparament que als milers de nens que moren diàriament les seves famílies els enterren en secret. Simulen que segueixen vius per no perdre l'escassa ració de menjar que els donen. Un altre exemple:60 minuts(El 33). Ens acaba d'oferir un reportatge denúncia sobre Nigèria. En aquell país la secta Església Evangèlica de la Llibertat impulsa assassinats d'alguns nens que considera bruixots i portadors del mal. ¡Ah! És una altra forma de mirar la de les cadenes públiques. No busquen el negoci. Donen un servei: el compromís amb la Humanitat.