tu i jo som tres

Verdi en sublims cops de martell

Ramon Gener i Xavier Martín, interpretant ’Il trovatore’ (El 33). / periodico

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Demano excuses a tots vostès per no haver-los parlat encara d'un extraordinari programa, una filigrana, una genialitat suggerent, utilíssima i entusiàstica, que ha estrenat El 33 i que es diuÒpera en texans. Mai havia vist un treball de divulgació operística més atractiu, més entretingut, més aprofitable. Ja n'han emès tres edicions, tres diumenges, i tota la família estem agradablement atrapats. Només mitja hora, però d'una intensitat i d'un plaer bàrbars. L'ànima, l'essència, l'èxit d'aquest programa es deu fonamentalment a una criatura sensacional que es diuRamon Gener.Jo no l'havia vist mai. ¡Ah! Quin descobriment. He investigat. Va ser virtuós baríton, toca el piano amb gran mestria, és poliglot, té una cultura musical impressionant, però sobre totes les coses Déu li ha atorgat el do de saber comunicar. Traspassa cada diumenge el vidre del televisor i ens guia a través de laCarmendeBizet,d'Il trovatoredeVerdi, delParsifaldeWagner...No és una classe d'erudició operística el que practicaGener:el que fa, amb un talent prodigiós i una gran sensibilitat, és crear sorprenents escenaris a partir de la vida quotidiana, enginyosíssims cops visuals, i aconsegueix que fins i tot persones amb tanta sordesa i ignorància com jo comprenguem el que fins ara semblava estar-nos vedat. ¡I a més a més disfrutem! Aquell moment que va aconseguir l'altre dia, quan ens parlava del segon acte d'Il trovatore, escenificant-lo a cops de martell a la farga del seu amic ferrerXavier Martín,va ser fantàstic; va aconseguir exactament aquesta estereofonia que imprimeixVerdi en la famosa escena del campament de zíngares de les muntanyes de Biscaia. ¡Ah! El ganxo d'aquestaÒpera en texansés d'una raresa colossal. Els recomano vivament aquest programa.

DAVID TRUEBA A LA 2.-Tots els divendresLa 2 Noticias(TVE) porta a terme un experiment interessant: cedeix l'edició de l'informatiu a un convidat. Aquesta setmana va ser el crític de televisió i cineastaDavid Trueba.Van aconseguir una lúcida sessió. A la vista d'apocalíptics titulars sobre la crisi,Truebaadvertia amb tristesa:«Els mitjans han comès l'error de dramatitzar: ¡Crash!, ¡Alerta màxima!, ¡Ensulsiada total! Sembla que a Espanya s'està utilitzant la por com a instrument per justificar retallades injustificables».O sigui, primer ens acollonen per després laminar-nos.