María Teresa no és Marianne

Havíem fet una porra a casa, elPapitui un servidor, intentant encertar els dies que la senyoraCampostrigaria a reconciliar-se amb els deSálvame. El canari flauta hi va posar exactament cinc dies. Va encertar de ple. O sigui, diana total. Dimecres passat, dia 22, en aquella incursió, bolo, plus o sobresou que es treu DoñaMaría Teresafent una vegada a la setmana la surrealista tasca de defensora de l'espectador deSálvame, tasca impossible, i totalment inútil d'altra banda, dimecres, els deia, laCamposva tenir una sonora discussió -baralla inclosa- amb els ocellots que conformen l'aquelarre delSálvame. Els retreia que fossin tan caïnites, tan antropòfags, entre ells mateixos; que sembla que es van clavant punyalades per l'esquena i es mengen les vísceres els uns als altres amb una gana molt canalla. ¡Ah! Es va arribar a formar un cacau tan gros que la mateixaCamposva decidir anar-se'n, no sense abans dedicar-los un parell de perles cultivades. Una:«Jo no vinc aquí perquè em facin Els dotze del patíbul». I dos:«Seguiu amb la vostra, que això no és per mi. Aquest programa no em necessita per a res». I va desaparèixer per on havia entrat. ¡Ah! El cop va causar gran emoció entre la parròquia addicta a la papilla delSálvame. Gent bona, de gran ingenuïtat, que van confondre la senyoraCampos amb laMariannedel cèlebre quadro d'Eugène DelacroixLa llibertat guiant el poble. I és clar, Doña

JOSÉ BONO.- L'entrevista que li han practicat aLa noriaaJosé Bonoha estat un massatge. Però ha servit per desemmascarar els que des d'Intereconomía TV el difamen.La noriava mostrar que el Tribunal Suprem ha procedit a estudiar les querelles presentades contra ell, i que finalment les ha desestimat i arxivat. Totes. No n'hi ha ni una que hagi prosperat.«Sembren sospites. Inventen calúmnies. Són roïns. Destil·len odi. Són covards»,els va dirBonoals que tenen com a sant i senya un toro rampant. O sigui, la bèstia com a aliada. I com a única estratègia, l'envestida i la poca vergonya.