El nen que no volia guanyar

En un moment donat de l'entrevista que li estava practicantJaume BarberàaJoan Antoni Melé, subdirector general de la banca ètica Triodos Bank (Singulars, El 33), en un instant determinat de la conversa, quan aquest interessantíssim i heterodox banquer explicava que la cobdícia no té límits; que el benefici hauria de ser simplement un resultat, però mai un objectiu; que és urgentíssim que es globalitzi la consciència; que l'economia no ha de créixer sinó madurar, i que s'hauria de reivindicar a escala planetària la frase deMachado«és de necis confondre valor i preu»;¡ah!, enmig d'aquesta colossal clarividència sobre el que està passant,Jaume Barberàva advertir de cop i volta:«Doncs hem trobat a Youtube un trosset de la pel·lícula Stalin, feta a Bollywood, que retrata, condensa, resumeix perfectament l'esperit del que estem dient». I efectivament ens va passar aquell tall, que vostès tenen penjat en les edicionson lined'aquest diari. Mereix ser visionat. Vam assistir a una carrera de nens amb disminucions físiques greus, la majoria amb crosses, amb pròtesis a les cames, amb alguna extremitat amputada, amb dificultats sensorials. I tots ells es llancen a córrer cap a una llarga i brillant cinta vermella que està a l'altra banda del camp. Qui la creui primer serà el triomfador, o sigui que haurà guanyat. I quan un dels nanos està a punt de tocar la cinta vermella amb les mans, adverteix -ho adverteixen tots- que un altre corredor, més endarrerit, més impedit, amb més problemes de mobilitat, ha caigut estrepitosament a terra i es queixa de dolor, i segurament també de ràbia, amb la boca enganxada a la sorra del camp, i sense capacitat per aixecar-se. ¡Ah! Aleshores es produeix un miracle, una raresa fantàstica. El nen que anava a tallar amb la mà la cinta vermella i anava a proclamar-se vencedor, es para. La resta dels ranquejants corredors, també. I tots van a socórrer el caigut. I entre tots l'aixequen. I tots junts travessen la meta agafats de la mà. O sigui, que no vam acabar veient un vencedor: la història acaba ensenyant que tots guanyen.

¡Ah! Li va agradar, aquell tall, al banquerMelé, a qui vam veure també després al programa deBuenafuentea La Sexta. Li va agradar i va advertir:«En aquest món, tots anem amb crosses. I tots ens necessitem. No es tracta d'arribar el primer: es tracta que arribin tots». Home, banquers així, francament, és el que necessitem.