Els porters de l'infern

Jon Sistiagaacaba d'inaugurar a Canal+ una manera diferent de mirar. Aquest granroutierdel periodisme ens tenia acostumats als reportatges d'actualitat. Allà on esclatava la notícia, ell intentava ser-hi per ensenyar-nos l'excepcionalitat. Ara ens sorprèn mirant els elements quotidians, no excepcionals, i ens demostra que pot ser igual de sorprenent, bàrbar o impactant. El secret és conèixer bé el globus terraqüi i saber cap on has de dirigir la mirada. La seva primera entrega ha estat submergit a les mines de sofre del volcà Kawah Ijen de Java. Un lloc del tot dantesc. I s'hi viu una esborronadora normalitat: centenars d'indonesis -com els esclaus de l'antic Egipte- transporten el sofre a l'esquena pel costerut i contaminat cràter. Són 80 quilos de sofre a l'espatlla, entre dos i tres hores de viatge i un salari fabulós: un cèntim d'euro per cada quilo transportat. ¡Ah! Aguda i penetrant mirada la deSistiaga: buscar la quotidianitat més bestial, més brutal, del planeta, i retratar-la sempre a escala humana. Per fortuna aJon Sistiaga li queda la plataforma de Canal+, on s'ha refugiat -comIñaki Gabilondo- i on encara podem veure els seus treballs. ¡Ah! Són els últims mohicans d'un ofici que està condemnat a l'extinció, a la desaparició total.

JESÚS MONZÓN.-En certa manera, el treball que ens ha presentatEnric Canalsa TV-3 sobre l'apassionant i desconeguda figura del líder comunistaJesús Monzóntambé ha estat una mirada que ens ha descobert l'excepcionalitat d'una vida que la història ha tractat -i fins i tot minimitzat- com si fos vulgar, comú, corrent i sense originalitat de cap classe. ¡Ah! Els ignorants hem disfrutat amb aquest documental. Hem descobert un home extraordinari -«atleta moral del segle XX»va dir d'ellVázquez Montalbán-, amb una trajectòria que va des de la fundació del PCE de Pamplona, fins a la invasió antifranquista de la Vall d'Aran, o la creació de l'escola de negocis del IESE balear. Exalumnes i col·laboradors seus, comJoaquim Molins, el recorden com l'home que va fer de l'amistat la seva verdadera religió i pàtria. IJorge Semprún-en la seva última entrevista, pocs dies abans de morir- ens va deixar aquesta perla, recordant la violència amb què el PCE va castigarMonzón:«Era un període en què fins i tot es matava. D'això Carrillo no se'n vol recordar».