El nanisme de Peñafiel

Molt lletja, molt canalla intervenció deJaime Peñafieldirigint-se aAlmudena, també anomenadaChiqui, en elSálvame diariode dimarts (T-5). Com que la relació que mantéPeñafielambChiquiés de notòria antipatia,Jorge Javier Vázquezva dir en un moment donat:«A veure, Jaime, ¿per què no et cau simpàtica? Explica, explica»; o sigui, sempre buscant, sempre a la caça, sempre propiciant, que s'armi cacau. I efectivament ho va aconseguir. Assegut en aquell ridícul i ostentós tron de plàstic que el programa ha confeccionat perquèPeñafiels'aposenti, col·locat allà com una mena de titella d'òpera bufa, el que en el passat va ser pintoresc i afilat cronista de les martingales monàrquiques continentals, i avui finalment transformat en la més patètica ifriquicaricatura de si mateix, es va dirigir aChiquii li va dir:«Una vegada, en un viatge dels Reis, crec que al Perú, la gent s'estranyava que Ses Majestats no vinguessin precedides d'un seguici de nans i bufons. Però és que... ¡Això no és una monarquia de nans i bufons! ¡No barregem una cosa amb l'altra!». ¡Ah! Com va tocar l'ànima deChiquiaquella al·lusió dePeñafiel «¡als nans!». Ella, que fa exactament un metre i 29 centímetres, va rebre amb ràbia aquella infame arma llancívola sobre la seva estatura, quePeñafielli havia llançat. I va cridar:«Jo no sóc cap nana. L'únic bufó que veig aquí és vostè. Jo valc el mateix que una persona que faci metre 90. Perquè siguem baixos, grassos o lletjos, ningú ens ha de discriminar». I amb els ulls humits d'incipients llàgrimesChiqui es va anar apartant d'aquell aquelarre, iJ.J.Vázquezl'anava seguint, l'anava abraçant, i li anava dient:«No et posaràs a plorar ara, ¿oi Chiqui?», iChiqui plorava més.«¿Com ho deu estar passant ara la teva mare, oi?»,li continuava dient el presentador, allargant, estirant, dramatitzant el gran moment televisiu que havia aconseguit amb tanta habilitat. I naturalment,Chiquiplorava encara més.

Notícies relacionades

Anem de dret a l’extinció

Eduardo Casanova revela que té el VIH en un documental de Jordi Évole

¡Ah! Arribats a aquest punt hem de felicitar els artífexs d'una jornada tan extraordinària. APeñafiel, per la seva mesquina i canalla intervenció. AJ.J.Vázquez, per haver sabut originar i encarrilar l'olorosa papilla, i per haver aconseguit -sota la capa de la falsa tendresa de parlar-li de la seva mare- queChiquiplorés encara més.

AChiqui, aAlmudena, el nostre afecte, la nostra simpatia, la nostra solidaritat total.