Preses falses (però autèntiques)

El Nadal, i més avui, dia dels Sants Innocents, és procliu a reviure els descuits més sonats de l'any televisiu que ara s'acaba. Als noticiaris i magazins de tota mena hi proliferen les llistes d'atacs de riure en directe, grans enxampades de la temporada i clamoroses ficades de pota captades inesperadament per una càmera.

Considerades cares b devaluades de la versió oficial, durant la resta de l'any les preses falses estan abocades al trànsit marginal o els instants de pròrroga dels programes. A YouTube no és difícil trobar-hi vídeos de presentadors caçats a traïció amb la guàrdia baixa. A alguns espais els agrada incloure aquestes preses al seu minutatge. Muchachada nui (La 2) rematava els seus episodis amb la secció Gaticos y monetes, un compendi dels tips de riure que els actors s'havien fet mentre gravaven els números. A Sálvame (T-5) acostumen a decorar els títols de crèdit del comiat amb flaixos del seu com es va fer. A El hormiguero i Fama ¡a bailar! (Cuatro) durant la publicitat col·loquen una finestra a la pantalla que va explicant tot el que passa al plató en aquell temps mort, astuta ocurrència per mantenir atent l'espectador mentre la cadena fa

caixa.

Les preses falses tenen l'atractiu de posar el focus en la rebotiga i no en l'aparador. Mostren el que l'ull habitualment no veu, perquè no convé que es vegi. Són el wikileaks del mitjà televisiu, trossos de realitat. Aquest any el vídeo d'enxampades més sonat ha estat el d'Alto y claro (Telemadrid), que mostrava el nivellàs intel·lectual que mantenen els contertulians del programa quan creuen que els micros estan tancats. Sense aquesta càmera traïdora hauríem acabat l'any ignorant el domini que Salvador Sostres té en matèria d'olors de vagines púbers.

Notícies relacionades

RTVE demanarà una auditoria del televot espanyol després del suport aclaparador a Israel

Nazario

L'espectador agraeix les revelacions que aporten aquests plans robats. Tot i dir-se preses falses, són el més autèntic que ofereix la tele. Seria curiós comprovar l'acceptació que tindria una emissora dedicada a servir aquesta mena de documents clandestins. Un canal que ens expliqui de què parlen Ana Blanco i el seu company d'esports

(TVE-1) quan no els veiem o quin ambient es respira a DEC (Antena 3) als camerinos. ¿María Patiño deu entrenar la seva vena en privat perquè li surti tan bé en directe? ¿S'imaginen una gravació amb càmera oculta de la negociació dels contractes dels convidats de La noria (T-5)? Assange, dóna'ns un cop de mà.