NOVETAT

'No me la puc treure del cap' exposa la música emblemàtica catalana

El nou programa de TV-3 analitza 14 grans cançons i el perquè del seu èxit

El presentador, Roger de Gràcia, amb l’enorme radiocasset que l’acompanya en el programa.

El presentador, Roger de Gràcia, amb l’enorme radiocasset que l’acompanya en el programa. / JOAN CORTADELLAS

2
Es llegeix en minuts
INÉS ÁLVAREZ / Barcelona

La cadena pública catalana, en la seva línia d'aposta per nous formats, estrena aquesta nitNo me la puc treure del cap, un programa de 30 minuts de durada que en les seves 14 entregues intentarà reflectir la banda sonora dels catalans a través d'un recorregut per 14 cançons emblemàtiques. L'espai és una adaptació del programaLandeplagge, que des de fa tres temporades emet la televisió pública noruega amb gran èxit d'audiència.

La selecció de les composicions, una tasca sempre difícil, perquè «sempre hi haurà algú que digui que en falta alguna», segons adverteix el seu presentador, Roger de Gràcia, ha donat com a resultat un catàleg que conté cançons que representen estils molt diferents, com ara la Nova Cançó (Jo vinc d'un silenci,de Raimon), la rumba (El mig amic, de Peret) i el rock català (Corren,Els Gossos). «No hi són només les que tenim al cap, sinó que també es recuperen les que tothom sap perquè formen part de la seva banda sonora particular», explica Mònica Terribas, directora de TVC. És per això que a la llista no hi podia faltar tampoc l'havaneraEl meu avi, El cant del Barça, elViatge a Itaca, de Lluís Llach;Bon dia, d'Els Pets, iQualsevol nit pot sortir el sol,de Jaume Sisa, «la més transgeneracional de totes, a part dePuff, el drac màgic, ja que hem trobat fins i tot nens de 10 anys que la canten», apunta De Gràcia.

La cançó escollida passa per un procés semblant a la «desconstrucció de Ferran Adrià», exemplifica el presentador. «Parlem amb els autors, que ens expliquen quan, on i per què la van compondre. I així descobrim coses curiosíssimes sobre significats ocults de les lletres i sobre els seus creadors. Després, quan l'escoltes, ja no la veus igual», assegura. Un expert pianista, Lluís Vergés, analitza els secrets dels arranjaments que expliquen l'èxit i un quartet de corda la interpreta. «I Xavi Lozano, la gran sorpresa, ofereix una versió especial, estrambòtica, amb instruments poc convencionals obtinguts del reciclatge al carrer, com una escala de pintor», diu.

Notícies relacionades

L'equip també surt al carrer i fa cantar la gent. «I veus com se'ls il·luminen els ulls. Es nota que aquestes cançons els provoquen moltes emocions», conclou De Gràcia.

El programa traurà a la venda un doble disc-llibre amb les versions originals i les del quartet de corda, en què il·lustradors d'El Jueves ofereixen la seva mirada particular de les cançons en forma de còmic.