Júlia Otero: «La ràdio és per a mi una llar»

-¿Satisfeta amb el guardó?

-Estic molt contenta, perquè és la primera vegada que rebut un premi que porta el nom d'un amic a qui vaig estimar molt i vaig admirar molt i a qui vaig conèixer quan no podia ni somiar que la meva trajectòria seria la que ha sigut. El tresor de l'amistat prèvia a la popularitat el tenia amb Joan Ramon Mainat.

-¿Com es van conèixer?

-Va ser el 1982 o 1983. Jordi González me'l va presentar. La seva casa de Canet de Mar era el centre de reunió cada cap de setmana de joves que començàvem a la ràdio, com Ramon Pellicer, el mateix Jordi i Josep Lluís Merlos. Aquelles nits eternes de conversa i jocs de cartes les tinc molt presents. Després va ser durant un any el meu cap a TVE-Catalunya. Ell va convèncer Pilar Miró que la noia que feia el 3x4 s'havia d'aprofitar més. I així vaig fer un espai d'entrevistes que ell mateix va batejar com La luna.

-És una distinció amb una gran implicació emocional...

-Sí, perquè hi ha premis que han significat molt en la meva carrera, però aquest té aquest afegit sentimental. Hauria sigut fantàstic que s'hagués concedit a Catalunya, però com a mínim a Vitòria han tingut aquest detall.

-¿Què significa per a vostè la ràdio?

-És el lloc on sempre torno. És una llar. Encara que me n'allunyi de tant en tant, quan hi vull tornar sempre està disponible. La ràdio m'ha donat moltes alegries i la possibilitat de mantenir-me en el món de la comunicació diàriament, cosa que la tele no t'ofereix. T'obliga a mantenir una gimnàstica informativa que no et dóna cap altre mitjà.

-¿Quan tornarà a la pantalla?

-No m'he tancat mai cap porta. Si arribés alguna proposta interessant, estaria en condicions de pensar-m'ho.

Notícies relacionades

La confiança

RVFV debuta a ‘La Voz Kids’

-¿No l'enyora?

-Trobo a faltar les persones que estimo, però jo no estic enamorada de la meva feina. Simplement m'agrada. A vegades sí que tinc un sentiment que m'agradaria fer alguna cosa, però passa ràpid, com els amors adolescents. La tele generalista està quedant per a un públic més universal i menys exigent.