Dues generacions que no s'odien

D'acord, les distàncies entre Lax'n'Busto i Mishima, entre Sangtraït i Sanjosex, són còsmiques, però el punt de trobada entre els clàssics delrock catalàdels 90 i la nova onada no és tan quimèric: hi ha complicitats que poden ser explotades. Els Pets i Els Amics de les Arts les van escenificar dijous al Poble Espanyol en un doble cartell amb moments compartits que va convocar 3.000 persones en la nit d'estrena del cicleEls concerts de l'estiu.

El boca-orella ha convertit Els Amics de les Arts en un dels nous grups amb més èxit. El seu pop costumista, d'històries pròximes, girs melancòlics i tornades taral·lejables es va mostrar en el seu format ampli, amb secció de vent, i va desprendre propietats per seguir creixent en públic. Un recital semblant al que van oferir fa un mes a la sala 2 de l'Auditori, encara que amb una arma secreta: Lluís Gavaldà, presentat com «un noi que té un futur prometedor», va intervenir per aportar la seva veu aReykjavik.

Si hi ha un grup de la vella escola amb una naturalesa que li permeti sintonitzar amb els artistes emergents és Els Pets. Una banda que viu lluny de la nostàlgia, que s'ha reinventat i basa les seves actuacions en el seu repertori recent, i amb una noció del pop que no té edat ni pateix estigmes. De les 21 cançons que van interpretar els de Constantí, 10 sortien del seu nou disc, Fràgil, i les altres van procedir dels seus treballs madurs. Només van sonar tres peces d'aquells temps delrock agrícola:S'ha acabat, DomesticadaiJo vull ser rei.

Notícies relacionades

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

INTIMISME I FESTA / Els seus últims cinc discos constitueixen una carrera en si mateixa, i desinglescontemporanis per mantenir la tensió del recital no els en falten. Encara que el més còmode hauria estat assumir l'actuació dins dels paràmetres de la festa major, el grup va colar peces de to introspectiu, amb protagonisme per als textos, comAl seient del costat, Draps de cuina o Les coses com són, que van conviure amb estimulants naturals comTantes coses a fer, Hospital del mariUna estona de cel.

Van deixar per als bisos l'abraçada final als Amics de les Arts, que van protagonitzarAgost, i elthriller amb missatge d'El que val la pena de veritat. També la reivindicació: «Ens veiem demà a la mani!». No ens confonguem: no hi ha relleu generacional, sinó trobada. Els Pets no es retiren. I en un país on és costum que cada generació mati l'anterior, no és una mala notícia.