Els bancs fixaran lliurement el tipus de les hipoteques per a joves amb aval estatal

La decisió del Govern que la banca pugui fixar lliurement el tipus d’aquests crèdits no és excepcional, encara que doni marge perquè els tipus esmentats puguin ser superiors als d’una hipoteca no avalada al finançar-se un percentatge més gran del valor de l’immoble. Així, les comunitats autònomes que ja compten amb línies d’avals per a la compra de vivenda (Andalusia, les Balears, Castella i Lleó, Madrid, Galícia i Múrcia) tampoc limiten l’interès que les entitats poden pactar amb els seus clients.

Entitats petites

L’ICO sí que fixa un tipus màxim amb comissions (TAE) en les línies en les quals aporta finançament als bancs perquè aquests al seu torn en prestin. En canvi, en les línies que no aporta els recursos esmentats (com és el cas dels avals per a hipoteques, pels quals es compromet a assumir part de les pèrdues en cas d’impagament), el banc públic entén que fixar una limitació en els tipus perjudicaria les entitats més petites. A aquestes els resulta més car finançar-se que a les grans i establir un tipus màxim, opina l’ICO, podria impedir a les esmentades entitats petites repercutir els seus costos als clients, cosa que desincentivaria que concedissin les hipoteques avalades.

Hi ha una excepció en la qual l’ICO sí que va fixar una certa limitació en una línia d’avals, la que es va concedir al començament de la pandèmia per evitar una debacle empresarial. En els convenis que es van firmar llavors, es va fixar que les entitats havien "de traslladar" als autònoms i a les empreses l’"avantatge" que suposava comptar amb la garantia pública, entre d’altres opcions "mitjançant la contenció o reducció del tipus d’interès de la nova operació financera". Aleshores, no obstant, l’Estat assumia un risc més gran (avalava entre el 60% i el 80% dels crèdits, davant el 20-25% dels avals per a les hipoteques), a banda d’haver-hi un component d’ajuda de l’Estat que ara no es dona.

En termes generals, el Govern ha optat per no imposar uns requisits gaire restrictius a la banca amb l’objectiu de facilitar l’èxit de la línia hipotecària i que 50.000 famílies que no podrien comprar sense els avals puguin accedir a l’adquisició de vivenda. Així, no es relaxaran els criteris per decidir si es donen els crèdits: "L’entitat financera decidirà sobre la concessió del finançament sol·licitat d’acord amb els seus procediments interns i polítiques de concessió i riscos". A més, com ja va avançar aquest diari, l’Executiu va rectificar la seva intenció inicial i els avals no tindran cost per a la banca, i tampoc per al client. En els avals covid, el cost era d’entre 0,2 i 1,2 punts percentuals sobre l’import avalat, cosa que ha portat la banca a pagar 1.925 milions d’euros a l’Estat des del 2020.

Els convenis, addicionalment, permeten als bancs demanar als clients les garanties, avals o assegurances addicionals al mateix immoble hipotecat que considerin "necessaris per a l’aprovació del préstec, d’acord amb els seus procediments i pràctiques habituals". Així mateix, podran acordar amb el client la "contractació de productes i serveis, d’acord amb els seus procediments i pràctiques habituals per al finançament de vivenda". En els crèdits avalats per la covid, els bancs tenien prohibit exigir la contractació de productes addicionals a canvi d’accedir als préstecs.

Notícies relacionades

Catalunya, cinquè mercat que més inversió estrangera atrau en salut digital

El Consorci admet 12 ‘start-ups’ logístiques més a la seva incubadora

Preus màxims

Els contractes també fixen altres detalls. Així, el preu màxim dels immobles adquiribles variarà segons la comunitat autònoma i anirà dels 325.000 euros de Madrid als 200.000 euros d’Extremadura. També s’estableix que el banc no podrà comptar amb una altra garantia o aval públic, amb la qual cosa la línia estatal no serà compatible amb les autonòmiques. D’altra banda, si l’hipotecat ven o dona l’immoble durant els 10 anys de durada de l’aval, haurà d’amortitzar de forma anticipada tot el préstec, tret que el traspàs sigui a un altre cotitular de la hipoteca o l’autoritzi el Ministeri de Vivenda.