TELEFAUNA

El 'sinornithosaurus'

Fermí Fernández ha intervingut en gairebé tots els programes de Buenafuente i ara presenta 'Sota terra', a TV-3

El ’sinornithosaurus’.

El ’sinornithosaurus’.

2
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Encara que la pel·lícula Parc Juràssic ha popularitzat al velociraptor, el dinosaure més pròxim als ocells és el sinornithosaurus, una criatura descoberta a la Xina el 1999, en perfecte estat de fossilització. Científics de l'Institut de Paleoantropologia de Pequín l'han analitzat i asseguren que tenia plomes amb filaments i que era capaç de fer petits vols al saltar.

De la mida d'un gall d'indi, el sinornithosaurus tenia una boca en forma de bec primitiu o rudimentari, però a dins hi tenia dents acanalats, com les serps, per on fluïa verí, de manera que  no només és el primer dinosaure semivolador identificat, sinó també el primer a demostrar-se que era verinós.

Estudis posteriors sobre la seva capacitat toràcica --a càrrec de científics de la Universitat de Liaoning-- insinuen que el sinornithosaurus podria haver posseït un sistema fònic molt desenvolupat, i que emetia sons que mimetitzaven la tremenda veu dels grans dinosaures del Cretàcic inferior.

Un currículum no autoritzat de Fermí Fernández adverteix que va néixer a Anglaterra, però és a Televisió de Catalunya on hem pogut degustar gairebé tota la seva trajectòria. La seva vinculació amb El Terrat, la productora d'Andreu Buenafuente, ha estat una constant en la seva carrera. "Jo vaig a remolc de l'Andreu", ha dit en més d'una ocasió.

Efectivament. Des del 1996, Fermí ha estat una peça clau en Sense títol, Una altra cosa, La Cosa Nostra, i, actualment, Buenafuente, així com en aquell Homo Zapping de José Corbacho, i fins i tot en Crackòvia. Durant aquests anys, Fermí Fernández ha demostrat ser un entertainer de primera. A més de conèixer bé l'art de la interpretació, i del moviment escènic, ha sabut construir i recrear milers de tipus, milers de personatges, reals o inventats, a més de ser la criatura televisiva que millor imita sons d'animals. La seva mimetització sonora de l'elefant ¿elevació de trompa inclosa-- i, sobretot, del tyrannosaurus rex, és colossal.

El seu particular bestiari no té rival en tot el telehipòdrom espanyol. Submergit en els platós, li hem vist recreacions estupendes. En certa ocasió, mentre Toni Soler entrevistava Pepe Rubianes, el Fermí anava imitant a Pepe simultàniament. Tots va gaudir amb aquella interpretació; Pepe, el primer. Una de les seves creacions més celebrades ha estat la de Grafito Páez, analista de cartells i professor als lavabos de la Universitat Autònoma, un dels tipus més divertits i surrealistes que record haver vist a la tele.

Notícies relacionades

També es deu a Fermí la que potser va ser la primera recontraimitació de la reina Sofia, molt abans que la de Polònia. Sobre el tema monàrquic, els seus treballs han estat d'una orfebreria prodigiosa, des d'Isabel II fins a Leandre de Borbó, el bastard regi, passant per la classe política, des de Fraga fins a Zapatero. O sigui, que estem davant d'una criatura de fiabilitat portentosa que sempre defensa, i bé, un paper, i sempre sap arrencar una riallada a partir del seu talent. Pot estar content Buenafuente: no li ha fallat mai aquest etern col·laborador.

Actualment, Fermí Fernández presenta Sota terra (TV-3). És un registre diferent, però fèrtil: gràcies a ell, al seu domini de la tele i de l'escena, un tema tan ardu com l'etnoarqueologia ens arriba fluidament.