Pep Cruz, el mussol orellut

A les Deveses de Salt, de Girona, i a les coves de Serinyà, a prop de Sarrià de Ter, hi ha el mussol orellut, també anomenatcridaner. És una criatura molt interessant. Bastant corpulenta, i llestíssima malgrat la seva aparent calma o parsimònia, acostuma a començar a treballar a l'hora del crepuscle i allarga la jornada laboral fins a la matinada. El seu ofici consisteix a fixar-s'hi. Es planta en una branca i mira en la foscor. Ho veu tot. Ho escolta tot. I quan un ratolí o una musaranya s'atreveixen a passar per davant seu, aquest mussol es projecta, aixeca el vol, es llança i els enxampa amb les seves urpes amb una rapidesa insospitada.

A vegades juga a fer teatre, i a partir del quietisme més extraordinari es posa a cridar. El seu fort és una espècie de monòleg sincopat. I com els bons actors, mai fa posturisme ni ganyotes de cap classe. Des de la més absoluta quietud, llança els seus crits, que segurament són riallades.

Nascut a Girona, Pep Cruz té una frondosa trajectòria teatral. Com a actor, i també com a director, ha treballat sobre el gran teatre de repertori, des de les obres clàssiques grecollatines, fins a Shakespeare, Bernard Shaw, Eduardo de Filippo o Rostand. La seva immersió al món de la tele va arribar quan Joan Lluís Bozzo, ànima de Dagoll Dagom, li va proposar participar, a mitjans dels anys 90, en aquell extraordinari i delirant viatge per capítols que es va titularOh! Europa, i que després va tenir continuació com aOh! Espanya, tots dos a TV-3.

Cruz es va revelar amb aquests treballs com un actor televisiu de primera magnitud, en què treballava el registre de la comicitat més despendolada amb un art magistral. No va passar inadvertida la seva ironia i la seva gràcia. Els genis de Gestmusic el van contractar per conduir, presentar i animar un concurs d'estiu anomenatMoltes gràcies(TV-3). ¡Ah! Va ser una contractació fonamental: sense Pep Cruz aquest concurset hauria estat infumable. El vam veure després en un capítol d'Estació d'enllaç, al costat de Josep Maria Pou; també en aquells programes que Lloll Bertran feia a TV-3 en aquells anys finiseculars, i fins i tot a la sèrieArnau, de Lluís Güell.

Notícies relacionades

Els pecats de joventut de Lola Lolita

Del Super 3 a "El foraster" i "Crims": els programes de 3Cat ocuparan Montjuïc durant un cap de setmana

Però al marge d'aquests bolos que la tele li proporcionava, la seva col·laboració amb Bozzo va seguir, i el 1999 van estrenar per a TV-3La memòria dels cargols, una espècie de retaule medieval ple de conya i ironia. El paper de Cruz, agropecuari i bàrbar, va ser rupestre, lúcid, rústic, divertidíssim i --malgrat els excessos de sal grossa-- genial. A l'arribar el 2000 el vam veure en un altre concurset titulatTres en joc (TV-3). Aquí va punxar de manera total. Allò no va ser un programa: va ser una pífia.

Però de seguida va arribar el seu gran paper televisiu: el Monràs deVentdelplà. ¡Ah! En aquest culebró, la popularitat de Cruz s'ha disparat i elevat com un coet de la NASA. Amb el seu Monràs, Pep Cruz ha aconseguit finalment ser la gran estrella deVentdelplà, desplaçant en popularitat la que, en teoria, havia de ser la sublim protagonista del culebró, o sigui, la Teresa (Emma Vilarasau).