Àngels Barceló: "És impossible substituir Carlos Llamas"

CUATRO / 0.20

--¿Quin significat tenen els Ondas que vostè entregarà aquesta nit, que ja arriben a la 54a edició?

--Per a la professió, segueixen sent els premis més valorats. Si et dediques a això, que et donin un Ondas és el millor que et pot passar. Estan molt considerats i són molt respectats per tota la professió.

--¿Es diferencien d'altres guardons similars?

--No ho sabria dir. Jo sé que aquí hi ha un jurat de gent que es dedica a això i que té un gran prestigi professional, que aporten als premis que atorguen. També són els més antics, i això és un factor que s'ha de tenir en compte.

--Al gener començarà a dirigir a la SER Hora 25

--És impossible substituir-lo, he de fer una altra cosa. Però cadascú és cadascú i l'avantatge de la ràdio és que et permet realitzar un programa a la teva mida. Jo pretenc fer-me aquest vestit a la meva mida, encara que hi ha moltes coses de Carlos que estan en mi, com el compromís amb la professió, el rigor i la precisió. Com ell, em crec el compromís amb els oients i els espectadors, als quals no es pot enganyar ni mentir. Als oients, se'ls ha d'explicar les coses i se'ls ha de donar les claus perquè ells treguin les seves pròpies conclusions, sobretot en aquesta època de tanta baralla, tan poc diàleg i tan poca explicació. El que jo intentaré és explicar les coses.

--¿Quina importància dóna al fet de ser la primera dona que dirigeix un informatiu nocturn?

--Íntimament, me'n sento molt orgullosa. Externament, ho he dit moltes vegades: jo no em crec tot això de les quotes, perquè penso que al capdavant de les coses hi ha la gent que val. Però crec que és una victòria per a nosaltres, és un símptoma de normalització.

--¿Canviarà molts aspectes?

--En principi, molt poquets. Vull ser molt respectuosa amb els oients, perquè ells estimaven molt Carlos i la seva forma de fer. Els canvis han de ser lents, pausats. Primer esperaré que s'acostumin a mi i després començaré a transformar. El canvi més important és que començarà a les vuit del vespre.

--¿Televisió o ràdio?

--La ràdio m'ha permès descobrir que puc ser jo mateixa, que és més fàcil treure els sentiments d'una manera molt més oberta. En canvi, la tele té coses que no té la ràdio: la imatge dels fets que passen, i hi ha esdeveniments en què la imatge ho és tot.

--¿Odia res d'un mitjà o l'altre?

--De la ràdio, haver de matinar molt. De la tele, detesto que pesi l'audiència sobre totes les coses.

Notícies relacionades

Sandra Barneda

L’ascensor i el temps

--A partir del cas d'El diario de Patricia

--Primer de tot, penso que això no és periodisme. I al marge del que va passar amb Svetlana, considero que programes d'aquesta mena no haurien d'existir, però també entenc que les televisions han d'aconseguir audiència.