Emma Penella, de Fortunata i la Regenta a l'estanquera de Vallecas del cine espanyol

Emma Penella, que ha mort avui a Madrid als 76 anys, serà ja sempre la Fortunata i la Regenta del cine espanyol, i, per descomptat, l'estanquera de Vallecas. Però va ser la televisió la que li va donar una gran popularitat els últims anys, participant en sèries d'èxit comAquí no hay quien vivaoLa que se avecina.

Manuela Ruiz Penella, de nom artístic Emma Penella, va néixer el 2 de març del 1931 a Madrid. Néta del compositor Manuel Penella i filla de Ramón Ruiz Alonso, era la més gran de quatre germanes, dues d'elles també actrius, Terele Pávez i Elisa Montés.

Debut en el teatre als 22 anys

Emma va estudiar a Madrid fins a cinquè de batxillerat i va realitzar dos cursos d'infermeria, però de seguida va descobrir que el seu fort era el món de la interpretació, i va fer els seus primers passos en el cine en les pel·lículesLa duquesa de Benamejí(1949), de Luis Lucía i amb Amparo Rivelles, oTruhanes de honor(1952), d'Eduardo García Maroto.

Als 22 anys, va debutar en el teatre, protagonitzant els muntatgesLa heredera,El desdén con el desdéniBuenas nochesal María Guerrero de Madrid. Va ser precisament en aquest escenari madrileny on la va descobrir José Luis Sáenz de Heredia, amb qui realitzaria la pel·lículaLos ojos dejan huellas(1952), pel qual l'actriu va rebre el Premi d'Interpretació del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics.

A partir de llavors, Penella centra la seva carrera en el cine, participant enDoña FrancisquitaiCarne de horca, de Ladislao Vajda;Che, qué loco, de Benito Perojo; iCómicos, de Juan Antonio Bardem. El 1956 protagonitzariaFedra, cinta dirigida per Manuel Muroti i que la va situar entre les principals actrius dramàtiques espanyoles.

Altres treballs per a la gran pantalla van serUn marido de ida y vuelta(1957), de Luis Lucía,La guerra empieza en Cuba(1957), de Manuel Muroti iEl verdugo(1963), de Luis García Berlanga.

L'actriu no tornaria al teatre fins al 1962, quan va protagonitzarMicaela, un text de Joaquín Calvo Sotelo dirigit per Adolfo Marsillach que representaria en el madrileny Teatre Lara.

Set anys després va encarnar Fortunata a la cinta del realitzador Angelí FonsFortunata y Jacinta(1969), que li va valer un nou premi interpretatiu. A més, va fer per a Gonzalo SuárezLa primera entrega(1971) iLa Regenta(1974).

Gravació de diverses obres per a 'Estudio 1'

El 1981 va debutar a la televisió amb la gravació de dues obres per a l'espai teatralEstudio 1:Sabor a mieliLa pechuga de la sardina.

El seu retorn escènic es va produir de la mà de Francisco Nieva que, el 1982, la va dirigir enLos baños de Argel. I a l'any següent va encarnar Isabel la Catòlica aJuana del amor hermosorepresentada al Teatro Príncipe de Madrid amb la companyia de Juanjo Seoane i sota direcció d'Ángel Ruggiero.

Paral·lelament a aquestes aparicions, l'actriu va continuar alternant cine i teatre, i va intervenir el 1986 en la cinta d'Eloy de la IglesiaLa estanquera de Vallecas, el seu paper més popular, per a tres anys després tornar al María Guerrero amb l'obraFrank V, dirigida per Mario Gas.

Medalla d'Or de les Belles Arts el 1991

El 1998, va estar al madrileny Teatro Fígaro la pidolaire clement de¿Le gusta Schubert?, una peça de Rafael Mendizábal, que va dirigir Ángel García Moreno; el 1999 va ferPídele cuentas al rey, de José Antonio Quirós, i el 2003 va tornar a treballar amb Eloy de la Iglesia aLos novios búlgaros.

Notícies relacionades

‘La voz kids’ torna a Antena 3

El negoci de la tele

Emma Penella va rebre el 1991 la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts, el 2000 va ser distingida amb el Premi Roel d'Honor de la XIII Setmana de Cine de Medina del Campo (Valladolid) i el 2005 va ser distingida amb el Camaleó d'Honor a la seva trajectòria del Festival Internacional de Cine Inèdit d'Islantilla (Huelva).

Laactriu es va casar el 1967 amb el productor de cine Emiliano Piedra amb qui va tenir tres filles: Emma, Lola i Emiliana.