Les 'hormigas blancas' pateixen

A casa ens va entrar una pena horrorosa, un gran dolor, a l'escoltar ahir a la matinada Jorge Javier Vázquez, a l'iniciar la seva segona entrega sobre Norma Duval (Hormigas blancas, Tele 5), quan deia: "Hem patit fins a l'últim moment, però finalment podrem veure el documental. ¡Ha arribat l'hora de saber per què Norma no volia que aquest reportatge veiés mai la llum!" ¡Ah!, no ens agrada veure patir les formigues. Que tremendo que hauria estat, és veritat, que, a instàncies de la Duval, el jutge hagués decidit practicar una suspensió cautelar, provisional, sobre aquesta abnegada tasca de les formigues albines. No hauríem pogut suportar un retard, ni tan sols de 48 horetes, del retalla i enganxa sobre el passat de l'artista. Aquella sabata que li va llançar a Jimmy Giménez-Arnau, per exemple, en el programa Protagonistas de Luis del Olmo, o aquells mítings --quan era musa del Partit Popular-- de suport a José María Aznar, o la història d'amor amb el basquetbolista Marc Ostarcevic, quan junts encistellaven totes les pilotes fins que el fatal destí els va portar a jugar en equips diferents, i es feien un marcatge ferri, sense pietat, com feres adversàries i aguerrides. No hauríem pogut resistir, és inqüestionable, ni una hora de retard sobre tota aquesta rememoració, tan fonamental, de la biografia d'aquesta senyora, personatge clau en les nostres vides i columna bàsica de la his- tòria d'Espanya. No obstant --i dins de la nostra enorme satisfacció per haver pogut veure el treball sense ni un sol segon de retard--, a casa ens va entrar de sobte un dubte molt gran. Pensant en el boníssim resultat que van obtenir les formigues, setmanes enrere, amb el documental El hijo del Pescaílla --gràcies a la suspensió cautelar de dos dies imposada per una jutge van poder orquestrar una enorme caixa de ressonància publicista, escalfant l'audiència, creant una ansietat, unes ganes, una necessitat de veure el treball com mai havíem vist fins aleshores--, advertim que, si ara hagués prosperat la suspensió que Norma Duval demanava, s'hauria aconseguit una excitació, i un èxit, similar a l'episodi del Pescaílla. ¡Ah!, no sabria dir-los si no era això, en el fons, el que les formigues precisament pretenien.