La cambrera del Manhattan

No és una mala idea construir una telecomèdia en un bar (Cafetería Manhattan, A-3) i que els clients i empleats vagin comentant la rabiosa actualitat veient la televisió, mentre es prenen unes porres o un bocata de calamars. L'únic problema és que en aquesta cafeteria només miren Antena 3. O sigui, que tenen una mirada estràbica, d'autobombo només, i se'ls veu el llautó una barbaritat. Fan com aquell pintoresc home del temps, el que surt al final de l'informatiu d'aquesta cadena (Roberto Brasero), que ahir ens deia al davant mateix del mapa: "Hi haurà boires a la meitat nord de la Península, i sàpiguen que de boires n'hi ha de moltes classes, per exemple la boira marina de Master and commander, pel.lícula que s'emetrà aquesta nit aquí ¡a Antena 3!" I treien Russell Crowe vestidet d'almirall per on abans hi havia les isòbares d'Alacant. ¡Ahhhh! Doncs a la Cafetería Manhattan passa igual: els propietaris Santi Rodríguez i Miki Nadal, per exemple, miraven ahir a la tarda la tele (A-3 a pinyó fix) i comentaven que a la nit hi hauria Rajoy a la cadena ("Don Mariano és molt més que un estadista, ¡és un poeta! i aquesta nit l'entrevistaran ¡a A-3!", deia un client, entusiasmat). Tot en un to molt espumós i publicitari. Però ni una conya, ni una segona intenció, amb la presència estel.lar d'Alfredo Urdaci en aquesta entrevista, que només d'anomenar-lo era per partir-se de riure: no sabíem a aquella hora si hi participaria com a entrevistador, com a monologuista d'El club de Flo o si es disfressaria de taxista --com en el programa Anónimos-- per fer-li de xòfer a Don Mariano. Home, d'aquesta cafeteria el que més ens ha agradat és la presència de Yolanda Ramos. La tenen a prova, en qualitat d'aspirant a cambrera del lloc. I encara que l'han precipitat en el gastat tòpic de senyora catalana que parla amb un accent bàrbar, ella aconsegueix repunts divertits i disfrutables. Ha aconseguit un poti-poti idiomàtic salvatge, com si de sobte es posessin a parlar en castellà, de cop i a la vegada, Núria Feliu, Marta Ferrusola i Lloll Bertran, i ha aconseguit una sonoritat i unes maneres plenes d'intencions. Si no la fan fixa, i l'acomiaden, se'ls ha de denunciar.