¿Hi ha vida fora de Twitter?

Entre els dogmes de la vida contemporània establerts avui en dia amb més força, n'hi ha un que brilla amb llum pròpia: «Si no estàs a Twitter, no existeixes». La febre amb què la nostra cultura ha adoptat aquesta eina de comunicació ha convertit en qüestió de vida o mort la presència en el niu de l'ocellet blau per a marques, celebrities, polítics i particulars. No obstant, no tothom que apareix contínuament en els papers i les pantalles volen figurar en els timeline dels usuaris. I tenen les seves raons.

Si demà decidís obrir-se un perfil a Twitter, el Gran Wyoming no trigaria a encapçalar el rànquing de seguidors. No obstant, el presentador d'El Intermedio té clar quin és el seu lloc: «El famós, el que ha de fer quan es troba en la seva vida privada, és ficar-se en un racó. No vull que la gent estigui pendent del que penso. Per una altra banda, sóc molt sanguini i sé perfectament que Twitter em crearia molts problemes. A més a més, tinc altres coses a fer», al·lega el comunicador.

Iñaki Gabilondo sap que li caldrien ben poques hores per convertir-se en un autèntic influencer -usuari amb multitud de seguidors-. Ho sap perquè l'hi van dir. «Un dia em va trucar un amic felicitant-me per haver-me apuntat a Twitter. Jo no havia fet res, però algú m'havia usurpat la identitat i al cap d'una hora tenia més de 5.000 seguidors», explica entre rialles. El periodista prefereix mantenir aquesta eina a distància. «És un invent excel·lent, però prefereixo dedicar el meu temps a llegir o escoltar música», argumenta.

Per a molts futbolistes, Twitter s'ha convertit en una prolongació d'ells mateixos -Iniesta és el segon usuari espanyol amb més seguidors, darrere Alejandro Sanz, i Piqué el tercer- però no busquin en aquesta xarxa social figures adorades com Messi, Xavi Hernández o Pep Guardiola. Una situació semblant passa en el cine i la tele. Per a molts actors i presentadors, disposar d'una llista llarga de followers és el millor argument per defensar-se un bon caixet, però figures com Ricardo Darín, Barbara Lenine, Mercedes Milá o Sara Carbonero han declarat obertament la seva oposició a tenir un perfil propi a Twitter.

Notícies relacionades

Pròfugs de Twitter

Les debilitats de l'ocellet

Autocensura i al·lèrgia«Em faig por. Si tingués Twitter, podria acabar amb la meva carrera», argumenta Maribel Verdú. A Hollywood l'entenen perfectament estrelles com George Clooney, Brad Pitt, Angelina Jolie, Catherine Zeta-Jones, Michael Douglas o Jennifer Aniston, tots sense perfil a Twitter. «No hi ha res que prefereixi menys que estar compartint a tota hora detalls de la meva vida quotidiana», ha declarat Scarlett Johanson.

Entre la intel·lectualitat tampoc fa furor aquesta plataforma. Al contrari, és freqüent sentir-ne arguments en contra, com el que aportava recentment Mario Vargas Llosa: «Hi ha informació que no es pot donar en 140 caràcters», assenyalava el Nobel. Més contundent es manifesta l'escriptor i semiòleg Umberto Eco, que el mes passat, al recollir el diploma honoris causa de la Universitat de Torí, va declarar: «El drama d'internet és que ha promogut el tonto del poble al nivell de portador de la veritat». Tampoc té Twitter, és clar, ni hi veu cap gràcia a tenir-ne.