De la manta a la xarxa

La història de Lory Money demostra fins a quin punt internet i les xarxes socials han reescrit les lleis de l'èxit i han democratitzat l'accés al fervor popular fins a fer-lo baixar al carrer mateix. El seu testimoni és el relat del somni americà -en el seu cas, europeu- versió 2.0 i la prova que avui, per triomfar, només cal tenir un cert talent natural, molta capacitat per empatitzar amb la gent, un telèfon mòbil i un compte en alguna xarxa social. En el ¿i per què no ho intentem? hi havia el secret.

A Dara Dia, senegalès de 35 anys, li van dir que a Europa els diners corrien a raig. Això va ser el 2006. Temptat per aquell cant de sirenes, un dia va decidir dedicar els 1.000 euros que havia estalviat la seva mare a pagar el seu passatge en la pastera que el portaria des de les platges de Dakar fins a les Canàries. Des d'aleshores, la seva vida ha estat la contínua confirmació que les coses no són com li havien explicat, ni com ell se les havia imaginat.

Aquella travessia, en què van viatjar apinyats i drets 80 subsaharians, no va durar tres dies, com li havien promès, sinó vuit, i va estar a punt de costar-li la vida. Tampoc a Espanya l'esperaven les oportunitats per guanyar diners a cabassos que li havien assegurat, sinó el Centre d'Internament per a Estrangers de Tenerife, on el van retenir dues setmanes abans d'enviar-lo a la Península.

Caure bé a la gent

Però tampoc ha trobat l'èxit que esperava en aquest costat de l'oceà. Es pensava que tornaria aviat al seu país després d'estalviar un grapat d'euros fent treballs físics i anònims, però avui, tot i que encara no disposa de la riquesa que evoca el seu nom artístic, Lory Money és un ídol a les xarxes socials, els seus vídeos han estat vistos 24 milions de vegades a través del seu canal de Youtube, on compta amb 84.000 subscriptors, ha posat veu a campanyes de publicitat, ven samarretes decorades amb les expressions que s'inventa i fins i tot té un contracte amb una multinacional del disc.

¿La fórmula? La seva capacitat per caure bé a la gent, la seva afició al rap i la sort d'haver-se trobat amb Cristian Ramírez, un noi de 25 anys espavilat i astut, amb un olfacte especial per detectar els gustos de la seva generació, tan addicta al mòbil i les xarxes socials, i que comparteix la seva mateixa passió per la música i l'humor. «A mi el que m'agrada és riure amb la gent, ja saps què vull dir», diu el senegalès com a targeta de presentació a la terrassa del bar Fox, al costat del Mercat Central de València, on Cristian treballava de cambrer i on tots dos es van conèixer.

A Dara pocs li diuen avui pel seu nom. Per a la gent de València, on l'aturen a cada pas per demanar-li selfies, és «Lory, el raper catxondo de Youtube», igual que per a la seva llarga parròquia de fans d'internet. Ell ja era famós en aquests carrers abans de fer el salt a les xarxes socials. Després d'uns quants anys venent cedés pirates a la vorera, s'havia guanyat l'afecte de la gent de les parades del mercat i dels bars pròxims per la seva simpatia i sentit de l'humor. Sempre de broma, sense esborrar mai el seu impertorbable somriure, més que clients, tenia seguidors.

Un dia del 2010, ell i Cristian es van posar a parlar de música. L'endemà, Dara li va portar una cançó de rap que havia gravat la nit anterior amb el mòbil. «¿Per què no intentem fer alguna cosa junts?», li va proposar l'espanyol, aficionat a mesclar bases de hip-hop al seu ordinador. En poques hores van crear el seu primer hit, Santa Claus, en què se'n reien de les vicissituds diàries del manter per esquivar la policia. Sense cap més aspiració que allargar les riallades, poc després van gravar un video­clip amb la càmera del telèfon i el van pujar a Youtube. Per a la seva sorpresa, en una setmana van arribar a 100.000 visites. «¿Vols ser famós? Doncs prepara't, que en seràs», li va dir Ramírez.

«Des d'aquell dia vaig tenir clar que això funcionaria», recorda el músic. Amb la mateixa actitud desenfadada, poc després van muntar una cançó al voltant de l'expressió Ola ke ase, que en aquells dies començava a circular en els missatges del mòbil, i que ells van ajudar a popularitzar. L'impacte va ser instantani: durant les hores següents, les visites a Youtube pujaven de 100.000 en 100.000 (va pels 9 milions). Havien trobat la fórmula secreta de la viralitat a internet.

Expressions famoses

«El nostre pla és muntar vídeos i cançons que ens facin riure tant que necessitem passar-los ràpidament als col·legues, perquè això farà que ells també necessitin passar-los a més gent», explica Ramírez, un natiu digital de 25 anys que es va carregar el seu expedient acadèmic quan van arribar a la seva vida els telèfons mòbils i les xarxes socials. Sembla que ara ha començat a amortitzar tantes hores perdudes als entorns digitals.

A aquells temes els van seguir altres en què se'n reien de realitats costumistes, com les falles valencianes i l'allioli, o temes populars, com el famós Relaxing cup d'Ana Botella i el petit Nicolás, la seva última bomba. «Un dia, en una festa, vam veure que tothom estava parlant d'aquest noi. Emocionats, ens en vam anar a casa i en dues hores teníem la cançó. Aquell cap de setmana vam gravar el vídeo amb el mòbil i el dilluns era a Youtube. Es van disparar les visites», diu Lory per explicar el seu procés creatiu.

Notícies relacionades

OpenAI experimenta una caiguda dels seus serveis que perjudica ChatGPT

Cercle blau a Whatsapp de Meta AI: com treure'l del telèfon

Dara hi posa l'empremta personal -són seves les expressions «suag»,­ «flow», «suuuu» i «ahá», que repeteix contínuament, i que ja són marca de la casa- i Cristian hi afegeix l'instint per convertir en pólvora viral cada ocurrència que llancen a internet. «Encara no tenim gaire money, però ja no treballo en la manta», somriu el senegalès. El segell Universal va firmar amb ells un contracte i la cadena de bars 100 Montaditos els va encarregar un vídeo publicitari, però les seves principals vies d'ingressos són els xous que munten en discoteques i les peces de marxandatge que venen des de la seva web.

El seu pla és seguir fent conya de les notícies de l'actualitat. «Serem cronistes de la societat, com els programes de la tele», suggereix Cristian. A llarg termini, el seu horitzó és un altre. «Somio tenir una mansió al Senegal», sospira Lory.